La partida que hi vaig a comentar , celebrada al trinquet de Guadassuar , con no massa públic, no sé com qualificar-la, perquè podia dir-li, partida, eixint d'iguals a 15, i en la què jugaren dos trios, com també, partida que s'acabà amb onze quinzes amb igualades a 20,30, 40, 45, 50 i 55, o una partida en la que hi hagueren dotze jocs guanytats del rest, con molts «vali i trenta» i en la que tots jugaren molt bé. Mai es va veure clar quí podria ser el guanyador. Els rogets, amb Cervera, Javi i Pedrito i el blavets, Fageca, Tato i Tino. Els punters piloterajen molt, i els mitgers Tato i Javiu es cansaren ( és un dit) de jugar, i els dos restos, Fageca i Cervera compliren molt bé; aixina deixe al lector que agafe qualsevol dels dos trios, que trie el qualificatiu que ho encertarà.
Tots sabem que els punters Tino i Pedrito, en general, no intervenen normalment, però eixa vesprada intervengueren molt, i els mitgers Tato i Javi aguantaren molt i molt bé, i per acabar, tant Fageca com Cervera col.laboraren francament a que la majoria aplegaren a val, i en alguns jocs, després de tindre «val net» encara els guanyaren els altres. En estos casos s'aplaudia amb ganes perquè els sis jugadores s'ho mereixen.Dels dos trios varen ser destacats els dos mitgers, perquè es buidaren totalment en la seua missió, el públic assitent els permià perquè els sis, ens donaren bona pilota. I prou.
