Comptava Lorenzo Millo que una vegada, temps anteriors de la guerra civil, hi hagué una bella senyora aristòcrata que cada vegada que jugava Guara es deixava vore pel palquet de Pelayo. Diuen que estava enamorada d'aquell jugador. La notícia no era que una senyora de la noblesa estiguera posada per un atractiu pilotari, perquè ja sabem que en qüestió d'amors es veuen coses molt més estranyes. La notícia, que va prevaldre en els temps, era que una dona es deixara vore en un trinquet. Un poc més habitual era la seua presència en frontons com el Valenciano o el Chiqui, perquè aquelles instal·lacions, i les gents que les poblaven, permetien que les dones es deixaren admirar. Com deia Schopenauer: «les dones acudixen als espectacles a ser vistes i res els importa el que ocorrega, encara que siga el més bell espectacle o la més cruel de les tragèdies?». Així estava el panorama fins fa quatre dies.
En els anys huitanta, és a dir, fa quatre dies, acudia a Mestalla una dona de mitjana edat que ocupava lloc pròxim al córner nord de tribuna. Una vesprada que el València pergué contra el Sporting de Gijón, si no m'enganye per 0-3, la va emprendre contra Maceda a crit pelat. Qui més qui menys va pensar que era la seua manera de cridar l'atenció. I vaja si ho va aconseguir? tant que el públic tingué ocasió de disfrutar d'aquell espectacle molt més que del joc de l'equip local. Una dona entre quaranta mil hòmens insultant a Maceda, que, com a bon defensa, va encaixar tots els envits imaginables: aquell xic templat del Port de Sagunt no li va fer el menor cas.
Tot ha canviat. Divendres passat es va presentar a Tavernes Blanques (l'Horta Nord) el Campionat d'Europa per a Jóvens. La repleta sala, presidida pel director general d'esports, president de la CIJB i primera autoritat local, alcaldessa, comptava amb una proporció equilibrada de xics i xiques. Segurament eixa imatge simbolitza els nous temps d'este esport. Per fi la dona s'integra, a poc a poc, en la normalitat com a espectadora. I el que és més important, com a jugadora.
En el món internacional del joc de pilota, la CIJB és pionera en l'organització de campionats femenins. Tot va nàixer a Holanda, on estes coses es tenen molt clares, però els valencians hem retallat distàncies i som un exemple en el foment d'eixa integració. Ajuda, sens dubte, el desig institucional i el dels clubs que fomenten les competicions femenines. Hui disposem de les millors pilotaris de tota Europa i aspirem a revalidar eixa condició en este campionat en què participaran els equips nacionals de Bèlgica, Holanda, Itàlia, França, Portugal i les seleccions d'Euskadi i de la Comunitat Valenciana.
Les xiques jugaran a One Wall, modalitat en què les valencianes semblen favorites. També a Raspall, pel qual s'han interessat totes les xiques pilotaris europees. Este Eurojove de Tavernes ha de consolidar i projectar cap al futur l'imparable moviment femení.
Que mai torne a ser notícia la presència en un trinquet d'una senyora enamorada...
