En l'estiu de 2012 diversos dirigents d'actius clubs de galotxa van impulsar l'Individual de l'especialitat. En aquell moment era necessari reivindicar les seues figures i conseqüentment el d'una modalitat a la qual li cabia l'honor d'haver sigut pionera en la modernització d'este esport. Els grans jugadors del moment van respondre a la crida. No hi havia ni un euro, però molta il·lusió. Parlem de noms com Moro de Massalfassar, Roberto de Beniparrell, Marcos de Godelleta, Marc de Montserrat, Juanjo de Borbotó, el Xato d'Almenara
El club d'Alfarp, que llavors presidia l'excampió Gerardo, es va involucrar d'una manera especial al posar la seua preciosa pista, molt adequada per als duels mà a mà, així com la infraestructura de personal i material, al servici del torneig. A la Federació de Pilota no li costava ni un euro. Simplement se li va exigir que avalara el torneig. Ho va fer aportant els trofeus per a la final. Res més. Va tindre l'atenció de no confondre el diseny del trofeu amb l'institucional del president de la Generalitat, com tenien l'Individual d'Escala i Corda, el de Raspall i el de frontó. Era el primer símptoma de marcar distàncies respecte a aquells. De cap manera podien comparar-se...venia a dir el seu missatge.
El torneig va ser un rotund èxit. De joc, de resposta d´aficionats i d'espectacle. La pista d'Alfarp es va omplir de gom a gom en finals resoltes després d'intenses partides rematades per un o dos jocs de diferència. Triomfs de Roberto sobre Moro, en 2012; de Moro sobre Marc en 2013, i de Moro sobre Roberto en 2014 van tancar el cicle dels tornejos organitzats a Alfarp. I això després de semifinals igualment apassionants.
A partir d'aquell moment, quan des d'Alfarp van manifestar la seua disconformitat amb les nul·les ajudes, la Federació va assumir el compromís de no deixar-ho caure. Va obrir el torneig a diverses categories, ho va ampliar en participació però ho va diluir entre un mar de competicions, totes coincidents en el temps. Va perdre l'interés de les grans figures, enrolades en competicions més prestigioses per als seus clubs i mínimament remunerades. Jugadors com Xato d'Almenara han mantingut el foc d'un torneig. Ha guanyat les dos últimes finals davant de Juanjo de Borbotó i Pau d'Alfarp.
Enguany pareix recobrar l'empenta d´altres temps. Jóvens figures s'han enrolat per a donar brillantor a la competició. Faura, amb el seu actiu club, es convertix en el lloc de trobada de totes les finals en les seues distintes categories. Serà el diumenge dia 25.
Ja està en la final Julián, representant al club de Faura. S'enfrontarà al guanyador de la semifinal entre Juan Carlos de Quart dels Valls i Sergi d'Albuixech.
