Amb quin sabor de boca es queda després del seu últim Eurojove de pilota a mà?
Guanyar-ho tot, guanyar en les tres edicions del Eurojove, ha sigut increïble. Sóc l'únic que ha guanyat en sub-15, sub-17 i sub-19. Però, de segur que darrere en vindran més per a repetir-ho. Enguany era un any molt especial perquè acabe l'época de joves. Ara queda esperar per si em criden per a la selecció absoluta. La part trista és que ja no voré als companys d'altres països.
Acomiadar-se de l'Eurojove a València ha sigut especial?
Estic molt content per això, encara que s'hauria d'haver donat més visibilitat al campionat. No s'està apostant el que caldria. Jugar entre setmana, jugar una final un divendres pel matí... Crec que no es dóna el carinyo que toca a la gent que tenim ací.
I ara què?
El 16 d'agost me'n vaig a Nova York per a jugar el torneig de Red Bull i alguns campiontas més. A finals de setembre tornaré per a jugar el Open d'Espanya, que també es celebra a Tavernes Blanques. En Amèrica intentaré millorar, progressar i estar entre els millors. A vore si en uns anys puc estar entre els millors del món. El repte, l'objectiu, és quedar-me a Amèrica i guanyar-me la vida jugant mentre estudie.
Ho veu factible?
Allí els professionals es guanyen la vida. Però, com en qualsevol esport, arribar dalt no és gens fàcil. Has de treballar molt, tindre sort i que tot t'acompanye. Vaja, com en qualsevol esport professional.
El One Wall ha obert la porta de la internacionalització de la pilota a mà?
Ací s'ha entés que apostar per la internacionalització és deixar d'apostar pel joc local. S'ha demostrat que no és així. Per exemple amb el Frontball i els bascos. Apostar pel Frontball, que és una modalitat semblant al One Wall però més basca, els ha donat una visió internacional i, a l'hora, han seguit recolzant el frontó. Tot això els permet ara tindre un ventall més ampli de jugadors. Cal una visió internacional i recolzar els esportistes. Amb tot això es pot portar la pilota a tot el món, també als llocs més pobres i desafavorits. A mi, per exemple, la Federació no em dóna res.
És important que els jugadors de pilota puguen eixir fora?
És important, sobre tot de cara als Jocs Olímpics. També pels avantatges que et dóna poder ser esportista d'elit a nivell estatal. Ara només ho som a nivell autonòmic. Això ens permetria l'accés a més beques i ens podriem entrenar als centres d'alt rendiment. Em referisc a que cal donar facilitats a la gent que vullga provar una modalitat que es juga a tot el món i amb la que pots viatjar, conèixer gent i també donar a conèixer que ací sabem jugar. A Nova York es queden 'flipats' quan els dic que sóc valencià i veuen que puc plantar cara a gent d'allí. Ells es pensen que només ells són els que saben jugar i només són ells els que guanyen. És com si un de Nova York vinguera i es posara a jugar al trinquet. Ens quedariem 'flipats'. Per tant, és bo per a nosaltres si demostrem que ens podem adaptar a totes les modalitats, i també és bo per a ells, perquè veuen que hi ha més gent al món que juga al One Wall.
Els americans són els millors jugant al One Wall?
Sí, sobre tot a Nova York i Califòrnia. Allí juguen des del segle XIX, ja fa molt de temps. Hi ha fotos on es veu a Mohamed Ali entrenant a One Wall per a millorar els seus reflexes. Ara ha eixit un vídeo de Blake Griffin, el jugador de la NBA, jugant al One Wall. Això dóna molta difusió a l'esport. Ací, els que menys fan suport al One Wall és la gent més tradicional. Als jugadors professionals els té igual, perquè és una modalitat més amb diferents jugadors.
Hi ha pedrera de jugadors?
El One Wall és important per als xiquets que comencen a jugar. Hi ha xiquets que quan comencen no tenen força per a passar-la per dalt corda. Però sí tenen per a jugar a One Wall, perquè és una pilota de goma. És millor per a iniciar a un xiquet posar-lo a jugar amb una pilota de goma, que no fa mal. Només cal una paret i pintar unes ratlles. I si a algun xiquet l'agrada i vol seguir... És un esport molt senzill de jugar i ben muntat, amb grades al voltant de la canxa, és molt espectacular.
Hagué de decidir-se un dia entre el One Wall i el trinquet?
Jo vaig jugar la Copa 2 amb Marc de Montserrat i després vaig haver de triar. Al nivell al que estava no ho veia ben recompensat el trinquet i no veia un ambient idoni. L'ambient que es respira al trinquet... No parle de les finals, perquè les finals són un altre món, però en les partides normals no m'agrada l'ambient. Vaig haver de triar i vaig fer-ho pel One Wall. En sóc un addicte. Els jugadors del País Basc que van vindre a l'Eurojove ho comentaven. És una modalitat que et permet jugar, sol o amb companyia, sense res a la mà. Jo no necessite una hora per a preparar-me la mà. Es un joc molt ràpid i quan comences ja estàs dins del joc, sempre estàs en moviment... Al trinquet, a banda del temps per enrrotllar-se les mans, estàs més gelat, no et mous tant... És molt diferent. A més, poder viatjar i jugar amb gent d'altres països, poder guanyar a un dels Estats Units, m'agrada més que jugar contra la gent d'ací. És més motivant. Per últim, els xiquets veuen ara a jugadors com Puchol II, però, quina motivació poden tindre si ja saben que els jugadors de pilota no es guanyen la vida?
Es sent un referent per als xiquets que volen jugar al One Wall?
Intente ser-ho i tindre sempre un comportament exemplar. Si em criden per a estar amb els xiquets no demane res. Que et tinguen com a exemple i tindre l'oportunitat d'ensenyar-los les teues coses no es pot pagar amb diners ni amb res. Els xicotets tenen vergonya, però pregunten, volen saber, i em demanen guants per a jugar.
