La família dels Suret, gerents del trinquet llogat, preparava els millors cartells per a les festes de Carlet. Ells mateixos s´encarregaven de repartir-los pels bars dels pobles on pensaven que podrien interessar. En el Bar Raspa del meu poble, Godelleta, sempre es penjava un cartell de doble foli en lletres roges i blaves. I sempre es reservaven dos dies de la setmana de festes per a la partida més esperada: Genovés-Eusebio. El primer, amb el seu germà Pepe i el segon amb Xatet II i qualsevol dels millors punters de l´època. Inclús de Viñes o de Perele II, altra de les figures locals.
Els duels entre Genovés i Eusebio sempre omplien de gom a gom les grades, moltes vegades fins a tancar les portes. Les partides alçaven expectació encara que aquella coberta metàl·lica tan baixa no ajudava al millor dels espectacles. Aquell era un trinquet on Eusebio, amb Xatet i qualsevol punter teixien amb cura el seu joc i solien dominar les forces de Genovés. Els meus records em diuen que quasi sempre el guanyaven, i no per concessió generosa del rei de reis, perquè a Carlet les apostes eren sempre molt generoses i les propines no invitaven a la contemplació amb la figura local.
Era un trinquet peculiar el que es va inaugurar el 15 d'agost de 1946 amb Quart i Mora contra Juliet i Mellat. Fins llavors Carlet destacava per tindre el millor equip de galotxa que s´havia conegut en la història: Roget, Patet i Albalat, que desafiaven a qui es posara per davant. Tan grans pilotaris que, els dos primers van guanyar el primer campionat oficial de trinquet en la temporada de 1952/53. Després de Roget, Patet, Albalat va sorgir la dinastia dels Suret, que va arribar a una quarta generació. El major, Antonio, era d´una exquisita elegància. El primer que va utilitzar el dau d´esquerra per dalt. Dos voltes campió nacional.
El segon dels Suret, de forces limitades, era un matemàtic de la precisió en els rebots. Els seus duels contra Arturo de Rafelbunyol els divendres en Pelayo alçaven passions. I amb els Suret, la família del cunyat: Xatet I,-un altre gran- i la del seu fill, José Ortuño Signes, Xatet II mitger que ha passat a ocupar un lloc d´honor en el panteó dels déus de la pilota valenciana. Sis voltes campió nacional. I també la família dels Perele; mitger el primer i punter; el segon que van ocupar llocs de privilegi en la dècada dels noranta. Perele I fou campió en dos voltes mentre que el seu germà menut també va inscruire el seu nom en el llistat de campions.
Després, la crisi es va portar per davant el negoci. Es va tancar el trinquet i allí ha estat abandonat més de tres lustres. Llegim que l´ajuntament ho ha comprat, per a passar a ser de propietat municipal, gràcies al suport de la Diputació. Primer pas per a recuperar la pilota en esta localitat de la Ribera que tantes i tan grans figures ha donat a la pilota. Són molts anys d´oblit; diverses generacions de jóvens que no es reconeixen en la bella història d´este trinquet. Moment és de recuperar este patrimoni sentimental d'un poble que vol continuar sent poble.
