Desenes de jóvens pilotaris acudixen a la celebració del Dia de la Pilota en la Plaça de l´Ajuntament de València. S´acosten a les figures del moment. Puchol II i Moltó firmen autògrafs; observen les exposicions preparades per la Federació. És un dia de retrobaments, de camaraderia. Les autoritats polítiques mostren el seu suport, des del conseller Marzà a la diputada d´esports, Isabel García. No obstant això, hi ha un regidor de l´ajuntament, crec que el dels carrils per a bicicletes, que deté la partida per a entrar amb el seu cotxe oficial... a l´edifici central de l'Ajuntament. No hi ha problema. La gent de la pilota està acostumada que es paren les partides en els carrers i trinquets per a passar iaios, xiquets i senyores. S´obri la tanca i entra el cotxe. Serà per cortesia i educació en un esport de cavallers? A l´autoritat, un respecte.
Genovés i Rovellet, sempre junts, bromegen sobre l´edat. Resulta que queden els dos per a acudir al funeral a Benisanó del llegendari Deval, el del trio d´Oliver, Deval i Gómez, anys cinquanta... Passen per davant de les obres a mig fer del nou estadi del València i Rovellet (octogenari) li diu a Genovés: «Jo encara podré veure com s´acaben; tu per descomptat que no». I Genovés no s´oblida i ens ho conta... Rovellet li diu a Paco que pensa viure cent deu anys... mentre es fuma, amb l´elegància acostumada, un cigarret.
Abans, Pedro López, d´Onda, ens conta el que fa per involucrar els professors d'educació física de la comarca perquè acudisquen amb els seus alumnes a un acte en què estarà Puchol II en la celebració del Dia de la Comunitat Valenciana. No pot fracassar la convocatòria quan s´està en tots els detalls, quan es publicita pels canals oportuns, quan es fa amb la passió que treballa este dirigent.
Comença l´entrega de distincions, a personalitats, esportistes individuals, clubs, escoles, periodistes... Al món actiu d´este esport. Sona el primer nom per la megafonia: Enrique Balaguer Farga. La Federació reconeix, per fi, la llavor d´un dels seus creadors. Apareix Enrique Balaguer, 78 anys, creua la plaça amb el seu elegant barret. Rep el premi de mans de les Falleres Majors de València, Raquel Alario i Clara Parejo, entre una tancada ovació. Pocs, molt pocs, quasi ningú sap que era cronista de pilota en este diari a finals dels setanta i principis dels huitanta. Que a través d´estes pàgines comptava l´actualitat d´aquelles competicions que recuperaven la presència d´este esport, ja perdut, en els carrers d´alguns pobles. Era un taxista enamorat del joc a llargues i que en el seu temps lliure escrivia amb bona ploma els progressos en la recuperació d´este esport. Ningú sap que la Federació no tenia ni un míser despatx propi, ni pressupost. Tot estava per fer i ell va ser un dels pilars que van fonamentar el nou temps.
Algú li demana a Puchol II, després de rebre el premi, que s´acoste a conèixer una bella història. La història de la primera partida de son pare amb la pilota de vaqueta. La va organitzar Enrique Balaguer, en el seu poble, Borbotó. El torneig de Falles de 1977 en la modalitat de llargues. Es va anunciar un Borbotó/Vinalesa. El «saque» de Vinalesa no responia com el de Borbotó i la partida estava 40-10 a favor dels de la pedania. Algú va proposar que entrara en joc Javier Puchol. Va agafar la pilota de vaqueta i amb el seu traure, impressionant, canvià la decoració. Va remuntar Vinalesa i es va alçar amb la victòria. Escoltava emocionat el jove campió esta bella història referida a l´inici amb la pilota de vaqueta de son pare... I llavors va abraçar Enrique Balaguer, li va donar les gràcies i li va dir que havia sigut tot un honor fotografiar-se amb ell. De tota la matinal, jo em quede en eixe moment.
