Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Pilota

La partida de la semana

La partida de la semana

el carrer d'Orba espera la partida de la Festa de la Mare de Déu. Allí es concentren els vells aficionats i jugadors de la comarca, la mateixa que el pare de Rovellet va qualificar com «mare de la pilota». Han arribat dos formacions amb lo millor del joc a Llargues, el joc del Xiquet de Llanera, Pavia de Villalonga, de Patilla d´Alaquàs, de Mariano de Sant Vicent o del Carabinero de Calp, del Blanquet i del Ripo. El joc de Tonico i del Pato.

El joc que ha portat a valencians a les cimes andines de Colòmbia per a plorar d'alegria amb les seues victòries aplaudides per milers d'admiradors... És la partida de la Festa de la Mare de Déu. I Martínez, que encapçala l'equip d'Orba, amb Sacha, Conillet, Jordi i Joan llança la pilota tan alta, tan prop del cel que algú pensa si ho fa perquè disfruten les ànimes de les grans figures, que no es perden, no poden perdre's, la partida més gran de l'any. Justament en ella es va despedir com a jugador Tonico.

La d'enguany rendix tribut d'homenatge a Nadalet, el de l a Vall de Laguard, pare d'Héctor, un dels grans professionals, i un dels grans campions amb la selecció valenciana. I Héctor, emocionat, juga més que mai i resta amb encert la pilota de Martínez. I Sacha, que és pilotari del cap als peus, deixa el segell de la seua grandesa llançant la pilota fora de la parà en impressionants i precises volees. No, esta partida no té res a envejar a la que contaven els cronistes del segle XIX, ni a la del desafiament de Cartagena entre els millors bascos i valencians del segle XVIII.

Sacha és un gran en One Wall, però ho és tant o més a l'hora de jugar a Llargues. La seua aportació va ser decisiva perquè els d'Orba venceren els de La Vall, amb Malia, Hèctor, Kike, Josep i Aaron ,por 10 a 8, amb un final digne de ser lloat per Dante i esculpit per les mans de Miguel Angel.

Allí, entre els espectadors, Tonico de Murla i El Pato d'Orba, dos llegendes que van sostindre la modalitat en temps passats recorden aquella partida primera d'El Genovés a Llargues. Va ser en Real de Gandia, a finals dels setanta. Tonico a un costat. El veterà Rovellet, a un altre. I amb Tonín, Paco el Genovés, Llopis, pare i fill. Figures del trinquet i del carrer que van abarrotar voreres i balcons de Real de Gandia i de Castelló de Rugat on es va repetir la partida una setmana després. Per què ja no es juga a Llargues en els millors carrers de l´ Horta de Gandia? Allí estava, Marcelino Font, El Pato, amb el seu metre seixanta d´alçària i la seua panxeta esperant que Rovellet li cedira el traure. Tonín va confessar que no s'atrevia a cedir el seu lloc perquè com seria millor traure aquell home baixet i amb panxa? Al quint joc Rovellet, per cortesia, va cedir el traure per a quedar bocabadat amb l'exhibició del d'Orba.

Tònico assentix el record emocionat del Pato i el doctor Salvador Escribá, prestigiós traumatòleg jubilat, el que més sap de lesions de pilotaris en tota Espanya, somriu i certifica el fet. És el moment en què Tònico recorda la primera exhibició de pilotaris valencians al setembre del 92 a Bèlgica, quan recordava que encara que allò fora amistós, «no és lo mateix tornar a casa amb una victòria que amb una derrota...».

I va guanyar, clar.I aquell traure endiablat, amb tota la intenció, buscant els peus dels rivals que va donar el triomf als valencians en el Trofeu Cinc Nacions. Tonico tenia 50 anys...Quasi els mateixos que Martínez quan ens va entregar a Colòmbia l'últim Mundial. La partida de La Mare de Deu es va jugar a Llargues. Es feu entre les muntanyes que creua el Girona, a la cerca de la Mediterrànea, la mar de la llibertat i de la cultura.

Compartir el artículo

stats