Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Dels frares de Castelló al 'fives' britànic

Dels frares de Castelló al 'fives' britànic

La Federació de Pilota, que acaba de firmar un conveni amb la Diputació de Castelló, està encabotada en recuperar la presència de la modalitat de Frares, que, en temps passats s´estenia per alguns pobles de l´interior de Castelló i que a principis de segle XX encara es conservava en pobles del sud de Catalunya. El frare és un frontó de quatre parets, és a dir, joc indirecte, que té moltes semblances amb els vells trinquets d'Iparralde, la regió bascofrancesa. Semblants als frares de Traiguera o de Xert, encara actius, són alguns trinquets de la vella Castella, la majoria d´ells ja abandonats i del joc de pilota mà nascut en les parets de les esglésies britàniques i anomenat Fives.

El que més identifica a la modalitat que consideren autòctona en aquells pobles de Castelló és l´existència de dos ixents en els vèrtexs que unixen la paret del frontis amb les dos laterals i que, de manera vertical, assemblarien a un frare amb caputxa. La modalitat es va perdre en els anys seixanta, es va recuperar en els anys huitanta i es va tornar a abandonar. Ara hi ha un desig sòlid de recuperar-la. Ajuda a això la percepció que Traiguera té, amb la seua conservació i l´organització de campionats, la possibilitat de projectar el propi turisme rural. Traiguera podria inclús albergar tornejos de caràcter internacional perquè és esta modalitat de fàcil adaptació per a tots els amants de la pilota a mà.

En les ciutats argentines de Paranà i de Mendoza hi ha instal·lacions molt semblants per a jugar a mà. La denominada modalitat «Manito» que en la ciutat de Paranà, en l'interior argentí, consideren com pròpia, és una còpia reduïda en dimensions del Frare valencià, amb els seus tamboris verticals. Allí van conquistar la medalla de plata els jugadors valencians en el Mundial de 2002. L'or va ser per als argentins.

Els jugadors anglesos de Fives disfrutarien en les instal·lacions de Traiguera i no diguem qualsevol dels pilotaris bascos o mexicans que es desembolicarien amb la mateixa perfecció que Pablo de Borriol, pilotari format en el recuperat trinquet de Borriol i únic pilotari professional de les comarques castellonenques que va conquistar el primet torneig oficial de Frare disputat en 2017, amb participació oberta.

Convocat el torneig de 2018 per a tot el que vullga inscriure´s no faltaran aquells que pensen que la pilota a mà ja té massa modalitats com per a donar-li de menjar a una altra més. A eixos mateixos caldrà recordar-los que la pilota si és important és precisament perquè no mesura els seus passos en funció de rendibilitats, que ben poques hi ha juguem al que juguem. La pilota és, per damunt de tot, una manifestació cultural heretada. Amb tota les seues riquesa i varietat. Conservar eixa varietat i eixa riquesa és exigència ética.

Estos dies s'anuncia en la ciutat californiana de Fresno la trobada internacional de la Pilota Mixteca - Llargues de Mèxic-. El lema que publiciten és el de la unitat cultural a través del joc. La unitat cultural dels pobles precolombins, que a través d'este joc mantenen l'herència espiritual d'aquells indígenes de l´Estat d'Oaxaca, tan rebels a la colonització. La vella Antequera de Cortés és hui l´Oaxaca de la pilota mixteca, que emigrada a USA manté les seues arrels colpejant la pilota de goma per a comptar a quinzes i ratlles.

Compartir el artículo

stats