Són molts els que quan se li pregunta quina és la pista més bonica del Mundial, la majoria dirà que Mugello. Jo no arribe a tant però sí que afirme que està entre les millors. Espectacular i en un entorn boscós inigualable, situat al cor de La Toscana al nord de la ciutat de Florència i al sud de la de Bolonya. Els accessos al mateix ja et deixen fascinat, doncs només es pot accedir per la localitat de Scarperia per una carretera, estreta i revirada, enmig d'un bosc. No han passat ni tan sols dos quilòmetres i, de sobte, el camí es buida i aquí apareix el circuit. Fascinant.

Però la majestuositat d'aquest traçat no rau només en la bellesa paisatgística del seu entorn, sinó que és el més li exigeix al pilot i alhora el més espectacular de tots. És el més tècnic del calendari, ja que, al llarg dels seus 5.245 metres, mai es gira per baix dels 100 Km./h. I s'arriba a assolir una velocitat punta superior als 350 Km./h. A això cal afegir-li que la meta està situada a més de 600 metres de l'eixida de l'última corba, el que comporta al fet que la major part de les vegades no se sàpiga qui és el vencedor fins a la mateixa caiguda de la bandera a quadres. Un circuit de corbes ràpides, enllaçades, amb canvis de direcció constants.

Tan magnífic escenari no va ser propici per als pilots valencians i Jaume Masià, Jorge Navarro i Héctor Barberá van caure i cap dels tres va poder acabar la carrera. Només Arón Canet, Iker Lecuona i Héctor Garzó van aconseguir creuar la meta, encara que en posicions molt endarrerides, onzè el Corbera, tretzè el de València i vintè el de Paterna. Aquest circuit normalment no ha vist moltes victòries valencianes, tan sols cinc, assolides per Ricardo Tormo, per partida doble en 1978 i 1981; Jorge Martínez Aspar en 1985; Héctor Faubel en 2007 i Nico Terol en 2011.

La gran decepció en aquesta carrera la va protagonitzar Arón Canet, no només per la seua endarrerida posició -sols va sumar cinc punts- sinó perquè va creuar la meta a més de 14 segons del guanyador, Jorge Martín. El més trist és que Arón va ser molt inferior a la resta d'aspirants al títol. Des dels primers compassos de carrera, Martín, Bezzecchi i Giannantonio van ser molt superiors a la resta de pilots i, en poques voltes, havien aconseguit obrir un important buit, superior als sis segons, que va anar augmentant progressivament. Davant estaven tots els candidats al campionat i Canet va ser incapaç de seguir el seu ritme. I això és preocupant.