Veient la carrera de Moto3 vaig vibrar com feia molt temps veient una carrera. Somiava amb un doblet valencià al podi perquè tant Arón Canet com Jaume Masià van fer un autèntic carreró. Llàstima que tots dos es veiessen involucrats en unes caigudes múltiples. Però tant un com l'altre van deixar empremta de la qualitat que atresoren i van liderar la prova. A més a més, Masià va posar de manifest que és un pilot de récords i en la volta quatre va parar el crono en 1.49.005, que va ser la volta ràpida en carrera i és el nou record oficial del Circuit.

Des de la comoditat del sofà de ma casa vaig gaudir de l'espectacle que estava sent la carrera de Moto3 quan em va vindre a la memòria el Gran Premi de Txecoslovaquia de 1988, en el que Jorge Martínez Aspar i Julián Miralles van ocupar els dos escalons més alts del calaix. Vaig tindre la sort de gaudir de la carrera a peu de pista i encara hui, trenta anys després, se m'eriça la pell al recordar-la. Aleshores, Aspar estava pletòric, tal vegada en el millor moment de la seua trajectòria, doncs en eixa temporada va aconseguir el seu doblet de títols mundials amb els campionats de 80 i 125 cc, mentre que Miralles disputava el seu primer mundial complet.

Arribaren a l'última volta amb tots dos com a cap de carrera, Miralles anava davant amb Aspar a roda, fins que en la pujada que hi ha poc abans d'arribar a meta, el de Alzira va fer valdre la cavalleria de la seua Derbi i la seua experiència per a sobrepassar al d'Alberic. Miralles encara ho va intentar en l'última corba, per aleshores Aspar era molt Aspar i és va proclamar vencedor amb Julián segon per davant de l'holandès Hans Spaan. Inoblidable va ser la cerimònia d'entrega de trofeus, mentre sonava l'himne nacional espanyol i en lo més alt, dos pilots valencians als que havia vist nàixer -esportivament parlant- en les carreres urbanes ací en la terreta. Ahir va estar a punt de repetir-se aquella proesa, però la mala sort ens va privar d'això. Però per lo vist en Montmeló, de bon segur que tindrem ocasió de veure a Arón i a Jaume emulant la gesta que protagonitzaren Aspar y Miralles fa 30 anys.

Moto2 ens va deixar un sabor agredolç, ja que Jorge Navarro va tindre que agafar el camí de boxes a causa d'una caiguda i en canvi Iker Lecuona va estar a gran altura. Va acabar desè i sumar sis punts més en el seu caseller, que l'aupen a la desena plaça de la classificació.