En tots els pronòstics de pretemporada, Arón Canet era el màxim aspirant al títol de Moto3. Hui, després de 8 Grans Premis disputats, tot i que encara compta amb opcions, gran part d'aquestes s'han diluït. En motociclisme no existeixen les bones o males ratxes. Si es guanyen moltes carreres és perquè es fan les coses bé i si no s'aconsegueixen resultats en diverses ocasions consecutives és perquè alguna cosa no està funcionant. Per això, lliurar les causes del fenomen a l'atzar o a la mala sort no només és un error, sinó també un engany.
A diferència d'altres esports, en els quals existeix l'empat, el pilot sap a la caiguda de la bandera a quadres si ha guanyat o perdut. I en les carreres sempre s'ha dit que el segon és el primer dels que perden.
Després d'una derrota és difícil aixecar el cap, d'una o altra manera, això sol ser controlat o, si es prefereix, assumit. El problema rau quan un és doblegat una, dues, tres o més vegades. Aquesta situació no és més que un assumpte psicològic en què molt tenen a veure l'ansietat i l'angoixa.
Cal analitzar el perquè de la situació per així saber quin és el motiu d'aquests entrebancs. No obstant això, a l'ésser humà li costa pensar en fred quan es veu enfrontat a dificultats. Així i tot, el més complicat és estar preparat, psicològicament, per lluitar i tornar a trobar el rumb de les victòries. I és que quan s'encadenen una sèrie de derrotes aquestes porten a entrar en una dinàmica negativa, que s'assembla a un cercle viciós.
El de Corbera està fent una gran temporada, però no tot el brillant que s'esperava i és que les seves actuacions i les de l'actual líder del campionat, Jorge Martín, la temporada passada, feien pressuposar que el valencià anava a estar davant del madrileny per constància i ritme de carrera, tot i la rapidesa i el gran talent que ningú li nega al pilot de Sant Sebastià dels Reis. Però no ha segut així.
Una altra sorpresa, en aquest cas agradable, són els resultats de Jaume Masià, que ahir va aconseguir una més que brillant quarta posició. Ja ningú posa en dubte que és un dels grans de la categoria i aspirant al podi en totes les carreres. Però el d´Algemesí té una assignatura pendent que són els entrenaments, on mai aconsegueix bons resultats pel que es veu relegat a posicions molt endarrerides a la graella, el que és un llast a l'hora de carrera. En Assen va rodar al mateix ritme que el quintet de cap i segur que d'haver arrencat en una millor posició hagués rodat sense problemes en aquest grup i hagués aspirat no només al podi, sinó també a la victòria.
En Moto2, els nostres dos representants van estar lluny de les posicions capdavanteres i van acabar, Jorge Navarro, dotzè, i Iker Lecuona setzè.
