Ens ha dit adéu, amb la discreció que sempre va mostrar, Miguel Royo. Als 83 anys. Els antics deien allò d'un resfriat mal curat...Ens ha dit adéu qui va poder ser una figura dels trinquets valencians en els anys que regnava Rovellet, que per un desgraciat accident va perdre un ull i no va poder ser jugador però que acabà sent el mestre entre mestres de diverses generacions de primeres figures, des de la seua escola de Massamagrell a la federativa de l' Eliana i allà on se li encomanava tasca formativa. Va ser un dels pioners a ensenyar pilota valenciana
Per a ser mestre en l'Escola de Belles Arts, dic jo que caldrà saber dibuixar, combinar colors, tractar perspectives, llums, i tot el que es necesita per a l'elaboració d'un quadre...Ho dic perquè hui es realitzen cursos de monitors de pilota per i per a gents que en la seua vida han tingut una pilota en la mà, que no saben ni botar-se-la. Supose que Royo no hauria de passar per un suposat registre oficial d'educadors de pilota valenciana, perquè ell era, amb diferència, el que millor llegia els quinzes, aquell que, a l'orella et comentava el perquè d'aquella errada, o com va haver d'entrar a la pilota. Era un perfeccionista amb criteri.
Jo no he conegut a ningú, repetisc, a ningú, que sabera tant dels secrets d'un trinquet valencià. I a més de tota eixa reconeguda saviesa, era una persona pròxima, entrañable, sempre amb un somriure en la cara, amb un semblant positiu. Ens ha dit adéu un dels millors i per això que ahir, quan es va conéixer l'inesperat desenllaç, el món de la pilota patira un colp al cor. Ja digueren adéu molts grans pilotaris. De tots va beure, de tots, humilment va aprendre per a ser el jove més destacat del seu temps i per a transmetre per més de trenta anys tot el que sabia. Ara, allà on estiga, segur que no resistix la temptació de comentar la perfecció d'eixe rebot o les raons tècniques que van evitar el quinze que pareixia guanyat. El soterrar serà hui, a les onze en el seu poble. Ahir desfilaren pel tanatori totes les grans figures i gent de la pilota que estimaven a Miguel. I que eren tots.
En este dia d'emocions, també dos records especials. Per a Conrado Casanova, impulsor de la Galotxa, que rep l'homenatge de record anual en el seu poble, Alfarp, amb una partida en què participen primeres figures del món professional: Genovés II, Santi, Gerardo II i Benjamíncontra Soro III, Carlos, Sopetes II i Félix. I un altre record especial per a Torrent i el seu recuperat trinquet, exemple de bon fer del seu club i on esta vesprada es juga la final del seu torneig d'estiu amb Puchol II i Nacho contra Francés, Félix i Monrabal.
