En la història i evolució del Trofeu Moscatell, a Godelleta, que comença esta vesprada i que sobrepassa ja el mig segle, pot visualitzar-se la pròpia evolució del Joc de Pilota al llarg d'eixos cinquanta-un anys de vida. En els seus orígens, i fins a 1982, el torneig es va jugar en el carrer públic. Totes aquelles gents d'aquell temps havien jugat a pilota en la seua joventut, perquè no van conéixer millor diversió en la seua infància i adolescència. Tots coneixien les dificultats i els secrets d'este esport i tots s'interessaven vivament pel joc. L'espectacle s'oferia en un espai públic. La pilota era molt més que un esport: un lloc de trobada social.
El torneig es va jugar en el carrer fins a l'any 1982, quan es va construir el trinquet de Galotxa. Temps en què, les autoritats democràtiques començaven a dotar d'instal·lacions per a este esport en tots els pobles que la sol·licitaven. El joc, a poc a poc, va passar del carrer als trinquets o pistes, moltes vegades allunyades del centre urbà. Va créixer el nombre de jugadors, es van crear escoles, s´acabaren els problemes amb els veïns i amb els cotxes. Va ser una evolució a favor de la promoció que va costar, això sí, desenes i desenes d'espectadors i tancar un esport popular en un espai que no era el seu natural.
Per què la figura d'El Genovés abarrotava els carrers quan s'anunciava i hui no hi ha figures que ho fasen?, ens preguntava recentment un investigador d'este esport. Moltes són les raons però hi ha alguna en què tots podem coincidir: ja no queden en els pobles gents que en la seua joventut begueren la pilota en els carrers i conseqüentment sentiren devoció per ell. Per llei natural han desaparegut i la pilota no representa gens especial per a la gran majoria dels jóvens en els pobles en què ha aconseguit mantindre's. Cruel realitat. Ja no es juga, excepte algun reducte, en espais oberts on et trobes espontàniament amb l'espectacle.
Tampoc pareix que hagen sorgit, després de Paco, jugadors capaços d'afrontar aquell «más difícil todavía» que arrabassava els cors de les gents i en el que El Genovés se sentia tan a gust. O siga, la pilota, en el seu conjunt, ha perdut en gran manera el seu gen natural; s'ha tancat entre parets i ha caigut en el mal de la rutina, tant en el camp aficionat com en el profesional. La pilota profesional en mans de l'autoritat, han perdut inclús la llibertat creadora. Tots busquen el refugi de la subvenció pública.
El Trofeu Moscatell, tan determinant en altres èpoques, amb tanta bella història acumulada presenta enguany un format amb jugadors de promoció que intenten obrir-se pas en els trinquets. Ni tan sols pareix fàcil aconseguir un torneig quadrangular entre els clubs més destacats en la Galotxa perquè ni tan sols ells valoren estos tornejos com antany. Es reserva una jornada, la del dia 18, per al millor cartell professional amb Soro III i Raúl contra Puchol II i Nacho.
Així és que, el Trofeu que esta vesprada comença a Godelleta, santuari de la pilota al carrer, com va ser qualificada al seu dia pel mestre Lorenzo Millo és, segurament, el reflex de l'evolució d'este esport, que per a salvar-se i sobreviure va haver de perdre part del seu propi ser. Si poden acosten-se a disfrutar del joc de jóvens d'enorme qualitat com Salva i Pepet que van guanyar a Martí II i Álex Alandes per 70-45 en la primera semifinal.
