L'Interpobles de Galotxa, que complix 32 anys, va nàixer en els temps de polèmica entre els clubs de l'especialitat. Bendita polèmica, enriquidora, espill de vida i d'interés.
Quan el torneig que hui és el Trofeu El Corte Inglés va nàixer en 1976 ningú podia imaginar que cinc anys després els clubs buscarien patrocinadors i fitxarien jugadors en imitació del futbol. Pareixia que aquell esperit inicial d'amateurisme pur i dur podria perdre's i es van alçar nombroses veus a favor de recuperar-ho. La millor solució, la que pareixia satisfer a tots, la que ajudà a créixer sense dividir, va ser la creació d'un altre torneig, en la temporada tardorenca reservat per als jugadors nascuts o formats en les pedreres dels clubs a què representen. I eixe és hui l'Interpobles Edicom de Galotxa, una de les competicions més prestigioses que organitza la Federació de Pilota Valenciana.
La Galotxa, a la que alguns pretenen menysprear quan no perseguir, serà en el futur el que els seus aficionats i dirigents vullguen que siga. Hui a penes hi ha polèmiques perquè a penes té esta especialitat presència mediàtica, i la que té és, per descomptat, molt inferior a la que va tindre en aquells anys inicials. És trist veure com grans figures de la pilota professional, nascuts en el si de clubs de Galotxa, moltes vegades campions, pareixen renegar d'ella.
La Galotxa, la seua presència, la seua activitat, els seus campionats, no fa mal a ningú, com cap altra modalitat pot fer mal a això que en el conjunt denominem Joc de Pilota. Però no sols no ha fet mai mal a ningú sinó que la seua aportació al conjunt de la pilota valenciana ha sigut enormement positiva.
A pesar d'eixa indiferencia, el torneig Edicom mobilitzarà enguany a més de trenta clubs i més de cent equips. En el cor de molts lluitadors sense més compromís i interés que el de disfrutar amb este esport hi ha ferides profundes que comencen a supurar. Veus que no amaguen el seu malestar per eixa indubtable marginació que d'alguna manera s'estén pel si dels clubs.
En el cas concret de la Galotxa es requerixen noves idees, nous impulsos creadors, imaginatius, que puguen tornar la presència pública d'una modalitat que en altres temps omplia voreres, cadafales, balcons i teulades.
Els campions d'esta especialitat han de ser tan dignes com els de qualsevol altra. Potser poguera consolidar-se un circuit de tornejos quadrangulars en plens carrers públics...
Moltes accions podrien desenrotllar-se perquè, la que en altres temps fora la perla preferida del món dels clubs, torne a tindre el protagonisme que per història i per interés de tantes gents mereix.
