V ist el vist a Motorland, un no creu en meigas, però haver-les haylas. Sempre que recorrem al tòpic de la mala sort en qualsevol especialitat esportiva sona a excusa, però després dels resultats aconseguits pels pilots valencians en les diferents tandes d'entrenaments -tant lliures com classificatoris-, en veure la classificació final de la carrera, el primer que pensa un és que no és normal. Amb Jaume Masià i Arón Canet en Moto3 i Jorge Navarro a Moto2, classificats en primera línia de parrilla, era normal que l'aficionat esperara amb optimisme el desenllaç d'aquest GP. No obstant això, el nostre goig en un pou. Un cúmul de circumstàncies adverses van fer que aquesta carrera siga una altra per oblidar, pel que fa a resultats es refereix.
Masià és un pilot jove, ràpid i valent, potser massa valent. Carrera sí carrera no deixa de sorprendre'ns. Malgrat la seua joventut és un gran pilot. Un frenador dels d'abans, dels que hui ja no existeixen. Segur que ens donarà moltes més alegries en lo que resta de temporada. Lo trist és que hauria de tindre ja diversos podis en el seu palmarès i que no els té pel seu excés de fogositat. Aquí, a Alcanyís, des d'un primer moment, va estar sempre en el grup capdavanter. Al final segon, només superat per un intractable Martín. Això es traduïa, en que excepte imprevist, el resultat final era o victòria, o podi com a mal menor. Però està vist que els fats de la sort no estan aliats amb el de Algemesí i en el warm up (entrenaments previs abans de carrera) una esgarrifosa caiguda li va causar grans molèsties que a punt van estar de no deixar-lo eixir en carrera, però el seu esperit competitiu va fer que amb el cos malmès i adolorit realitzara la proesa d'acabar novè. Canet, que arrossegava lesions d'una caiguda en l'anterior carrera disputada a Missano, va realitzar una gran sessió d'entrenaments, però ja en carrera, en l'onzena volta es va retirar a causa dels forts dolors que patia quan ja s'havia quedat despenjat dels pilots capdevanters.
En Moto2, Jorge Navarro també va estar molt per sota del que d'ell s'espera, en ser aquesta la primera vegada que arrencava la seva moto des de la primera fila de parrilla en la categoria de Moto2. En resum, que el que va poder haver estat una carrera inoblidable es va convertir en una altra carrera per oblidar.
A falta de la celebració de sis Grans Premis perquè s'acabi la temporada, el madrileny Jorge Martín ja és pràcticament campió del Món de Moto3 i només Marc Vestecha li està aguantant l'estirada. L'assignatura pendent dels pilots valencians continua sent la victòria. I és que encara que un no cregui en elles, haver-les haylas.
