A Eusebiet, com a quasi tots els xiquets de Riola, li agradava el futbol però va acabar jugant a pilota. Va començar en els carrers del poble i prompte passà al trinquet de Sueca on Enrique Muñoz, El Bonico, li va orientar i apadrinar en el laberíntic món dels trinquets d'aquells temps, en els que l'aposta, inclús dels propis pilotaris, era necessària per a aconseguir oportunitats.
José Sanvenancio Merino tenia en els seus inicis facultats portentoses però molt de desperdici però va acabar la seua carrera esportiva als 45 anys sent el rival més poderós que podia enfrontar-se contra El Genovés, tal era el seu perfecte domini del dau, sempre mil·limètric, dels rebots i de la seua bragueta, inimitable en força i execució. Era un mestre en la direcció del joc dels seus companys perquè pocs jugadors han sigut capaços de llegir millor el quinze que ell.
Després d'uns inicis titubejants, va debutar en La Partida del Dissabte del Trinquet de Pelayo el 27 de juliol de 1963 per a, en unió del Xato de Museros, derrotar Oliver i el Gat per 60 a 50. El 30 de gener de 1964 es va enfrontar i va derrotar en el Trinquet El Zurdo de Gandia a Rovellet. Eusebio va jugar en trio amb Ruiz i Machí mentres que Rovellet jugava acompanyat del Xato de Museros. Estava ja entre els primers espases. Començava la rivalitat entre el nou pilotari que posseïa una poderosa pegada i el veterà Rovellet. Des d'un xicotet poble de la Ribera arribava a qüestionar la carismàtica figura de Rovellet. Això era massa per a l'afició enamorada de Tonín. Només al final de la seua carrera va aconseguir captivar el cor d'aquella exigent afició. De fet el pilotari de Riola va haver de navegar entre dos jugadors amb un carisma excel·lent, únic: Rovellet i Genovés.
La fortalesa i la tècnica que depurava dia a dia va col·locar Eusebio com nova figura dels trinquets valencians. Jugava en unió d'un punter secundari contra els millors trios. A Eusebio se li va prohibir llançar la primera pilota des del dau a la galeria, perquè era capaç de llançar les quatre consecutives. Això li ajudà a depurar la seua tècnica, a dominar els espais del trinquet. El seu compromís amb l'entrenament diari, suau però constant, li va permetre mantindre's en primera línia fins al mateix moment de la seua jubilació esportiva. «La carrera del pilotari professional - deia- requerix d'un llarg batxillerat i de cinc anys d'especialització i després una constant posada al día».
El trinquet de Sueca porta el seu nom. En esta població residix, apartat quasi per complet del món de la pilota en què va arribar a ser un número u durant quasi una década. Ahir va rebre el merescut premi com un dels grans d'este esport, a l'altura de totes les llegendes que en la memòria col·lectiva dels trinquets hagen existit. Dolgut per l'oblit en la galeria de figures que pengen del trinquet referencial, el premi de la Generalitat li recompensa d'eixa que ell considera injustícia cap als seus mèrits. La Generalitat recupera a una de les llegendes de la pilota. Un esport que ahir va rebre va rebre ahir un doble premi, el dedicat a una de les seues figures històriques i l'atorgat a l'empresa del Trinquet El Zurdo, de la família d' Emilio Peris, referència d'este esport en les comarques centrals i valedor indiscutible de la modalitat de raspall.
