Puchol II és el nou rei de la pilota valenciana després d'aconseguir l'Individual. Aquest regnat no és novetat en el pilotari de Vinalesa perquè és el tercer que aconsegueix: en 2016 i 2018 ja el va guanyar enfront de Soro III i Pere Roc II, respectivament. Però va guanyar de manera diferent, amb el trinquet ple de gent i emoció. Aquesta vegada, Pelayo, per les mesures sanitàries imposades per Sanitat, no va vendre cap entrada per a la final més esperada de l'any. Una cosa impensable en altres temps. El trinquet tenia una atmosfera com d'aquari, sense lluernes, amb un ambient fantasmal, ple d'escenaris de soledat i esforços de pilotaris sense resposta, sense eixa calor humana, d'ebullició i apassionament tan mediterrània.
Perquè el trinquet adopta la bellesa de palau mil·lenari quan s'encén en carn viva per la monumentalitat del joc de la vaqueta. Perquè un trinquet sense públic és com un parc sense xiquets i xiquetes: no pot haver-hi una imatge més trista. Són els efectes secundaris de la pandèmia que també ha ofegat les travesses en un joc al que donen lluentor.
Però aquesta pobra aparença que anestesia els apetits sensitius no va frenar l'ambició de Puchol II i va ser capaç de guanyar una partida per 60 -25 que es va ajornar una setmana per la lesió del seu contrincant. Lluís de la Vega, que va jugar infiltrat per la seua lesió de muscle, va participar en la seua primera final d'Individual amb nota, buscant les galeries i tancant la pilota en la paret amb intel·ligència.
El pilotari d'Almussafes, que amb 22 anys es consolida com una de les joves figures amb major projecció, va destacar per eixe do especial en la seua pegada, per eixa seguretat d'acer a l'hora de restar de volea amb l'esquerra i per utilitzar les dos mans per a jugar, però no va ser suficient per a guanyar a Puchol, qui li ho va posar difícil durant els més de seixanta minuts que va durar la partida.
El trinquet tenia una atmosfera com d'aquari, sense lluernes, amb un ambient fantasmal, ple d'escenaris de soledat i esforços de pilotaris sense resposta, sense eixa calor humana, d'ebullició i apassionament tan mediterrània
Vestit de blanc impol·lut -com els pilotaris antics-, amb la figura fina i musculada, eixuta, va arrancar la partida amb la seua mirada d'ulls verds fixa, impertèrrita en la victòria. "Pucholet", com és conegut pels veïns de Vinalesa, va fer una demostració de la seua exquisida qualitat tècnica, del seu poder de pegada, on va brillar en el rebot del dau, i de la seua capacitat per a mantenir la regularitat dels grans durant tota la partida. Un manual de pilota, que va des d'un estil de joc vistós i atrevit amb l'elegant sobaquillo d'esquerra heretat del seu pare fins al seu magnífic rebot, amb el que recupera el regnat d'aquest esport tradicional després de dos anys. De entrada, tirava obusos que eren difícils de tornar i, en el seu desenvolupament, va fer una partida molt completa, quasi sense donar oportunitat al seu oponent.
Segur que l'oncle Valero i el seu avi, amb qui “Pucholet” va recórrer els trinquets i els frontons en les primeres rajoles de la seua existència seguint al seu pare, estaran orgullosos d'ell. Perquè Puchol II, eixe migcampista que admirava a Pablo Aimar i jugava a pilota als descansos dels partis de l'equip del seu poble, és el nou rei de la pilota valenciana amb 29 anys. I això que li fa vergonya que li diguen que és el número u.
