No mereixia menys. Paco Cabanes i Pastor «el Genovés» va rebre l’últim tribut al seu poble que es va bolcar per a reconéixer a l’ídol nascut al carrer La Font el 1954. Un multitudinari acomiadament de tots els veïns, aficionats, amics, familiars i autoritats de la figura en major estrela de la pilota. Allà on va passar el fèretre, l’ovació espontània i infinita trencava el silenci dels carrers de la localitat de la Costera, a arrebossar per l’ocasió. Paco és molt més que la llegenda de l’esport autòcton. El seu cor era per a tots, i tots van voler estar al costat del major mite dels valencians.
El punt d’inici de l’acomiadament de Paco Cabanes va ser en l’espai que més el representa, el trinquet. El fèretre de Genovés va situar-se baix la corda perquè tota la gent que omplia l’escala li rendira culte amb el crit més icònic que s’ha sentit entre muralles. «Paco, Paco, Paco!», bramava la grada. Com si es traslladaren a Sagunt, a «la partida del segle» contra Álvaro en la final del mà a mà de 1995. Aquell càntic espontani va tornar a sentir-se amb els fills del més gran emocionats i agraint l’estima per son pare. A la canxa, el taüt va ser portat per figures representatives de la pilota local com l’actual número en la modalitat de raspall, Tonet IV, o el monitor de l’Escola de Pilota, Rosendo Pastor, entre altres. Així com exjugadors com els seus nebots Juan i Julio, però sobretot amb el seu fill, Genovés II.
El valencià més universal va ser regat d’apaludiments tant dins com fora del trinquet. Els portadors del Santíssim Crist del Calvari del Genovés van traslladar el fèretre fins a l’Ermita per a tributar a Paco com a membre de la comunitat de la qual era devot. El trajecte va seguir per les vies genovesines en direcció a la Parròquia de Nostra Senyora del Dolors. La missa en record a Paco Cabanes es va celebrar amb acompanyants, dins de limitacions d’aforament, i a posteriori, la cerimònia va continuar en l’intimidat de la família al cementeri municipal.
Cal destacar que tot i la multitud de gent que va acudir a acomiadar a Genovés, va haver-hi un ordre i serositat en cadascuna d’elles perquè l’homenatge no deslliura per la situació que es viu amb la pandèmia, tant en la comitiva del fèretre com dels que romanien estàtics a les voreres.
Entre les personalitats que van acudir al funeral de Cabanes cal destacar als presidents de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig; de les Corts Valencianes, Enric Morera; i de la Diputació de València, Toni Gaspar. La representació política es va completar amb el conseller d’Esports de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà.
La cúpula de la Fundació de la Comunitat Valenciana per la Pilota Valenciana també va estar al costat de la llegenda, amb el seu president Joan Alepuz com a figura central.
L’adeu de Paco Cabanes també va comptar amb els pilotaris històrics, entre altres, Rovellet, Puchol, els germans Sarasol i els Pigat, Álvaro, Tino, Oltra, Dorin, Pedro el Zurdo, Antoniet d’Almassora, Vinyes, Cervera, Simatero, Jose Maria o Alberto. No van faltar tampoc els protagonistes dels trinquets hui en dia com Puchol II, Soro III, Javi, Marrahí, Carlos, Sanchis, Nacho, Bueno, Tomàs II, Guillermo, Néstor, Vercher, José Salvador, Pablo, Salelles II, Murcianet o Iván, entre altres noms.
Així mateix, membres de la societat valenciana com l’exfutbolista, Pep Claramunt; el torero, Vicent Ruiz Soro; el president de la Federació Valenciana de Tenis i exentrenador de Juan Carlos Ferrero, Antonio Martínez Cascades; el periodista, Josep Ramón Lluch; o el seu biògraf, Toni Mollà, no van perdre’s la partida de Paco.
A més, l’Ajuntament del Genovés va declarar tres dies de dol com a últim servei al seu veí més il·lustre. Un gentilici que va situar als de la Costera en el mapa i que va elevar la pilota fins a límits insospitats. Descansa en pau, Paco. Per sempre, Genovés.
