La identitat dels pobles es manté en peu en gran part gràcies al paper de les tradicions i dels elements festius. Tots dos, amb l’ajuda del manteniment de les llengües pròpies, propicia que la consciència dels habitants d’un territori romanga. Eixos ingredients són els que, en gran part, han fet que la identitat valenciana, després de 300 anys de la persecució decretada per la victòria del primer rei Borbó, haja sobreviscut. Els valencians i les valencianes, doncs, no han deixat de percebre la seua personalitat gràcies a l’íntima relació establida amb les tradicions, els esports autòctons i la llengua. En eixe camí, ha tingut un paper vertebrador el nostre esport nacional: la pilota valenciana. Amb ell, els pobles han compartit emocions i s’han aproximat a través d’un vehicle comunicatiu propi: el valencià. La pilota ha cohesionat el territori valencià com un vehicle únic al qual la idea d’acabar amb l’heterogeneïtat dels territoris històrics no va véncer. No obstant això, a partir de l’entrada dels esports-espectacles de massa, la pilota valenciana va patir un retrocés. L’aparició d’uns mitjans de comunicació televisius públics uniformitzadors i negadors de la diversitat, que no tenien en compte els esports autòctons, fou un factor decisiu. Malgrat l’existència de cronistes excepcionals en la premsa que escrivien de la pilota com ara Bauset, Millo o Soldado, el paper de la pilota anà perdent ressò social.

La pilota valenciana, en eixa situació, necessitava un esperó que li donara forces i la revalorara. En este context, va sorgir una figura excepcional: Paco Cabanes, el Genoves. Els seguidors i les seguidores de l’esport nacional tornaren a emocionar-se com mai. No sols això, també aparegueren noves persones seguidores que descobriren les qualitats d’un esport que emociona com ningú i que ens resulta pròxim a la idiosincràsia de valencianes i valencians. De fet, els promotors d’este col·lectiu som d’una generació que s’enganxà a la pilota gràcies al Genovés. Criats al caliu de la cultura urbana i sense una tradició familiar vinculada a eixe món, aconseguírem emocionar-nos amb la pilota a través de Paco Cabanes. Gràcies a ell, descobrírem, nosaltres i la nostra generació, un país de trinquets. Des d’aleshores, vérem jugar pilota al carrer a Cocentaina, a un trinquet a Alcoi o al Camp de Morvedre, i sabérem, quan es deia cavallers o bon dia, que estàvem en la nostra terra. En eixe quefer, va tindre molt a vore la creació de la Federació de Pilota valenciana i el paper cabdal de Víctor Iñúrria. Però, sens dubte, si el Genovés no haguera nascut, de segur que la pilota valenciana no s’haguera recuperat com ho va fer fa unes dècades. La partida gloriosa del Trinquet de Sagunt, en la qual estiguérem presents, fou el final de la històrica trajectòria d’un home bo i d’un cavaller. Però també va suposar el triomf de la tornada de la pilota al lloc que li pertocava. L’existència d’una televisió autonòmica, en aquells anys, fou important però sense el Genovés tot haguera sigut més complicat.

En definitiva, hui ens entristim pel traspàs d’un gran de la nostra societat, Paco Cabanes. Però entenem millor que mai que teníem davant no sols a un excel·lent jugador sinó a una persona que ens feia sentir per l’esport nacional valencià el que teníem en part oblidat com a societat. Fou també un símbol de la recuperació de la nostra llengua. Va ignorar les crítiques que li feren per participar en la campanya «Sí a la nostra llengua» i no el feren callar com a uns altres esportistes. El més important és que, amb nosaltres, es trobava un mite. Ells són eixes personalitats que encoratgen els pobles a sentir-se prop de la seua identitat i a trobar-se orgullosos del que són, amb modèstia i respecte, però amb convenciment. El Genovés ha sigut per al nostre poble, i per a una generació com la nostra, el mite que necessitàvem per a retrobar-nos sense complexos amb les nostres tradicions en el temps de la modernitat. El jugador ha marxat però el mite continuarà com una de les millors i més glorioses pàgines de l’actual país dels valencians i de les valencianes.