El passat 23 de març, el nou Trinquet Antoniet d’Almassora estava acabat. Este dissabte 30 d’abril s’inaugura. Les obres es van iniciar al mes de juliol de 2016. Enmig han passat tres empreses constructores i unes quantes desavinences, però per fi la localitat castellonenca, amb tanta tradició, amb 22 anys d’història del seu Club Pilotari Almassora, amb joc acreditat al poble ja al 1901, amb un trinquet vell que hui tindria 121 anys però que es que va tancar en 1990, per fi, i després de 32 anys, obri el seu nou trinquet.
Vicent el Panader i Antoniet d’Almassora han sigut algunes de les grans figures que ha deixat esta localitat. Ara Antoniet dona nom a esta nova instal·lació que viurà el dissabte un dia molt gran. Són 40 anys sense veure una partida de professionals, i el dissabte, dins dels actes de la inauguració, un jove castellonenc que apunta maneres, Diego d’Onda, es veurà les cares contra Genovés II, un home que ha anunciat el seu adéu de les canxes enguany, i que és una icona del nostre esport. Diego jugarà amb Félix y Carlos, mentre que Genovés II estarà acompanyat de Javi i Guillermo. La partida d’escala i corda es disputarà a les 19:00h. Abans, els actes inaugurals i reconeixements, a partir de les 18:00h.
Almassora, un referent
A Almassora ja ho diuen, que no eres res si no has passat pel seu trinquet, i aquesta tradició continuarà ara amb una instal·lació nova que permetrà alleugerar la càrrega de treball que suposava mantindre el joc de la base, l’escola, amb viatges amunt i avall buscant on jugar. El Club Pilotari Almassora és un referent en la província, i ara té a la mà créixer encara més de la mà de la seua enorme afició, que durant tots aquests anys d’orfandat de trinquet, el seu públic no ha dubtat mai en moure’s per veure jugar a pilota. César Beltrán, president i alma mater junt a David Blanch, directiu i entrenador, que han lluitat molt per mantindre la flama, entrenant sense instal.lacions i jugant molt anys fora d´Almassora. Ell són responsables de que hui Almassora siga reconeguda al món de la pilota valenciana, amb l’ajuda de la directiva, pares i entitats.
Sempre en competició
El club d’Almassora ha tingut una tasca ingent. Durant tots aquests anys ha organitzat partides, l’escola, ha format part de les competicions de la Federació tot i no tindre instal·lació, i fins i tot n’ha format part amb quatre equips en lluita, i l’entitat no ha dubtat mai en posar-se al servei de la pilota, com quan va ser una de les seus del III Mundial de Pilota a Mà, rebent les partides de Joc Europeu als camps de futbol de Boqueres, partides a la modalitat de llargues davant del Convent i la gran Final Mundial de la modalitat de frontó, on Espanya es va proclamar campiona del món, als frontons de la Garrofera.
A més a més el club organitza tots els anys un curs per adults, partides de pilota a la Fira de Sant Andreu, col·labora a l’Expoentreteniment fent una exposició, un taller i partides, també l’escola competeix als JECV on suma ja molts títols provincials i alguns autonòmics, també organitza un campionat de minitrinquet als CEIP Germans Ochando que va per la seua XI edició aplegant a tindre fins una trentena de participants i també ha organitzat campionats de frontó i partides al carrer.
Amb aquesta trajectòria i intensitat, i també amb els reconeixements que ha anat collint -club de l’any per la Federació al 2011, premi promoció Paco Cabanes a l’escola en 2017 (ara l’Escola acumula més de 50 títols), premi al 2020...- i els títols que han sumat els seus equips -al 2011 un equip es va proclamar subcampió del XXV Campionat Edicom de galotxa en 3ª categoria, al 2013 un altre es va proclamar campió al XXVII Campionat Edicom de galotxa de 3ª i al 2014 el mateix equip va ser campió del I Trofeu Estiu d’escala i corda a 3ª- a més de la quantitat de reconeixements locals i provincials que ha rebut l’entitat, amb tot això, era de justícia que el trinquet fora una realitat.
Ara sí, Almassora està d’enhorabona, amb un dia de festa assenyalat com és este dissabte a partir de les 18:00h en una instal·lació que obrirà les seues portes després de sis anys i molts maldecaps. Però, la paciència sempre té premi. I quin premi. Ara sí, va de bo a Almassora.
