Al trinquet Pelayo estaran preparats hui tres trofeus, encara que solament se’n lliuraran dos. Un es donarà segur; el de la magnífica escultura artesanal, i per tant única, d’una mà de pilotari que entrega CaixaBank com a entitat patrocinadora del Campionat Individual. Els altres dos són les reproduccions del fris grec que corresponen al Trofeu President de la Generalitat: una en format gegant coneguda com a la ‘Feninde’, que solament aconsegueix aquell que es proclama campió en tres edicions consecutives o cinc alternatives, que seria el cas de Puchol II. L’altre en unes dimensions més contingudes, en una placa, la qual cosa no li resta gens de valor perquè també acredita a un gran campió, que podria ser Marc.

Puchol II contra Marc. El gran dominador del mà a mà en els darrers anys contra un debutant en la partida que val el títol més emblemàtic de la pilota. Per tant, final inèdita, la qual cosa suposa un interés afegit.

Dues concepcions diferents de jugar a pilota. La de Puchol II, més perfeccionista i tècnica, amb el de Vinalesa fent sempre fàcil allò que per a la majoria és impossible. La capacitat per a fer-ho tot bé o de manera excel·lent, en el cas més concret dels rebots i els caps, són les principals armes del defensor del títol, del pilotari total que destaca en absolutament totes les facetes del joc.

El punt feble seria ell mateix, en el suposat de veure’s superat pel rival i perdre la confiança i l’efectivitat. No és habitual, però alguna vegada li ha passat.

Marc és el coratge, l’espenta, el valor i l’ambició desmesurada, però ben entesa i aplicada a un esportista que vol ser molt gran. I sobretot una pilotada terrible, fortíssima. El de Montserrat és capaç de fer-li un forat en la mà al rival des de qualsevol lloc i en tot moment, perquè mai abaixa la intensitat. I si enganxa el colp botant i pegant, en una postura tant estranya com efectiva, la feina és de l’altre.

El Taló d’Aquil·les del de Montserrat seria no saber gestionar en la mesura exacta totes les seues virtuts o no poder explotar-les perquè és Puchol II qui duu la iniciativa en el joc.

Els dos pilotaris es coneixen a la perfecció. En competicions, trofeus o qualsevol altra possibilitat per equips s’han enfrontat en infinitat d’ocasions. A més a més, durant anys van ser companys d’entrenaments cada dia.

Cadascun sap com va a jugar-li a l’altre. La tàctica està totalment definida i caldrà comprovar qui l’executa millor, qui en té més capacitat per a improvisar i, sobretot, a qui li diu més la pilota, que sol ser a qui més juga.