L’aura de campió és una cosa que és única en la figura d’un esportista, i de segur que Puchol II la té. No hi ha cap pilotari en l’escala i corda que tinga el temple i l’estrela que guarda el de Vinalesa. Passen i passen, però l’era de Puchol II continua. Ahir, el rest de l’Horta Nord va repetir com a campió del ‘Campionat Individual CaixaBank d’escala i corda - Trofeu President de la Generalitat Valenciana’. Ja en són cinc i la ‘Feninde’ a casa.
La victòria sobre Marc (60-50) consolida més si cap a Puchol II com el número u en la seua modalitat. El trinquet de Pelayo va viure una partida lluitada per ambdós contendents, que es va decantar amb un joc al rest del vinalesí. Un xicotet detall que va desequilibrar la balança d’un duel dauer on els protagonistes van deixar-s’ho tot a la canxa.
«He aconseguit trencar un joc al rest i això m’ha donat la victòria. La clau en el marcador és això, encara que també és important el fet de centrar-se a fer bé el dau. Marc és un jugador que s’acatxa, li pega de bot i braç i que té una pilotada violenta. Tot això ho sabíem», va comentar Puchol II, ja com a campió. Una declaració que resumeix a la perfecció l’encontre.
No ha sigut fàcil. Marc ho tenia clar. «Estem en la final per a alguna cosa, no per a fer bonic. Comence al dau i és una pressió afegida. Vas per davant i no puc perdre’l perquè em passa. Perd un joc i ja està. Abans de la partida pensava que podria disputar algun joc al rest més còmode, però llevat d’un tanteig o dos, no acabe de trobar el quinze», va manifestar el de Montserrat.
La partida es va trencar amb 35 iguals. Puchol II va estar sobri i còmode, sobretot al dau, davant un Marc combatiu com cap altre. Amb 50-45, Puchol II va salvar una oportunitat amb ‘val’ en contra, amb una pilotada a la galeria del rest. Dues faltes en la ferida del jove Andreu van capgirar el tanteig per a desgràcia de Marc.
L’estratègia d’ambdós pilotaris es va veure des de l’inici. El de Vinalesa sabia que havia de buscar la galeria, evitar el bot i braç assassí de Marc. En este sentit, la pilota li va dir molt a Puchol II i encarava més enllà dels murs amb facilitat.
Per la seua part, Marc va ser més imprevisible. «Al dau la tenia ben plantejada. Buscar-li l’esquerra, picar-li-la, no fer-li-la llarga al rebot, però bo. Ell està més rodat, ha jugat més finals», va plantejar el de Montserrat.
Una circumstància que li atorga eixa tranquil·litat de campió a Puchol II, el qual amb 30 anys creu que «el que perds de físic, ho guanyes en altre lloc. Em trobe bé físicament. Hui em canse un poc, però mentalment he millorat. Aguante prou bé la pressió».
Amb este títol, Puchol II suma el cinqué, i en conseqüència, aconsegueix la ‘Feninde’ en propietat i entra en la història de l’escala i corda per darrere de Genovés, Sarasol, Álvaro i Soro III.
Un fet que no és important per al vinalesí, però que a la llarga tindrà un valor especial per tots aquells xiquets i xiquetes que voldran seguir els passos de Puchol II, el gran campió d’esta era.
