Calculaves que amb 23 anys ja portaries tres anys sent el número u del raspall??

El fet de fins on pots arribar és una cosa que no es pot calcular i mai haguera pensat que amb la meua edat tindria una trajectòria de la qual estic molt orgullós.

Però sí que tenies el convenciment d’arribar a ser algú important en la pilota?

Tots tenim la il·lusió de fer coses importants, però hi ha moltes variants. Hi ha molt de nivell en la resta de pilotaris i, a més, que et respecten les lesions o aguantar psicològicament perquè en són moltes partides i algunes en són bones i altres roïns. El que faig és jugar tot el que puc i la resta arribarà tot sol.

El teu és un cas inèdit. Mai havies jugat mà a mà i en el 2020 dius que vols participar en l’Individual i ja en portes tres consecutius.

Des de ben menut m’ha fet il·lusió jugar el mà a mà. Soc un jugador que agarra prou de joc i l’individual em cridava molt l’atenció. I en arribar la pandèmia vaig entrenar molt mà a mà, sobretot amb Marrahí, i com el resultat era molt satisfactori, vaig decidir participar en el campionat. Pensava que podria fer un paper digne, però ni molt menys aspirava a ser campió. I veges per on, ara en porte tres consecutius.

Però ser el número u va més enllà de guanyar l’Individual.

Naturalment. Jo soc un jugador que ho dóna tot sempre que ix al trinquet. Arribar és complicat, però ho és més mantenir-se i donar el nivell en totes les partides. L’Individual pot ser el campionat més important o que crida més l’atenció, però un número u ho ha de ser també en les partides del dia a dia perquè és el que espera la gent, i jo jugue per a la gent.

Waldo és el millor del raspall de la història, però cada vegada és més habitual escoltar que hauria patit si haguera coincidit amb Tonet IV.

Comparar èpoques i jugadors que no han coincidit és complicat. El que tinc clar és que m’haguera agradat una barbaritat jugar contra ell mà a mà perquè era un mestre de manual i a la vista està amb els campionats que ha guanyat. Això sí, que es plantege esta qüestió és motiu d’orgull i si et comparen en figures d’altres èpoques és perquè tu també n’estàs marcant una altra.

És estrany que estigues jugant i que Tonet III no estiga a l’escala en primera línia. Fins a quin punt ha influït ton pare en la teua carrera?

Bàsicament ha influït en tot perquè és qui m’ha marcat el camí des de ben menut. Damunt tinc la sort de tindre-ho en les partides perquè m’aconselle. Alguns jugadors tenen una persona perquè li diga coses en les partides i jo tinc un pare.

I si ja estàs jugant i no pots apropar-te, et fa alguna senya de tant en tant? Teniu un codi entre vosaltres?

Codi no n’hi ha, però com passem tant de temps junts i ens entenem tan bé, solament en mirar-lo ja sé el que em vol dir.

On està el sostre de Tonet IV?

No ho sé, però el que tinc clar és que jugue amb les mateixes ganes una partida del dia a dia que una final. Vaig en eixa mentalitat perquè els pilotaris hem d’oferir un espectacle al públic independentment de la importància de la partida. Amb esta filosofia, la resta ve tot rodat.