Més número u encara

Tradicionalment s’ha assenyalat al vencedor de l’Individual com a número u de la seua modalitat. Puchol II va aconseguir el passat mes de juny el seu cinqué entorxat, tercer consecutiu. I des d’ahir és també el guanyador del nou títol de la pilota professional, el del Campionat Mà a Mà. O siga, que el de Vinalesa és més número u encara.

El resum de la final que va tindre lloc en un molt ambientat trinquet Pelayo i del desenllaç per 60-35 davant Francés és molt simple: Puchol II és veritablement un número u; el millor; el que més juga.

El rest de Petrer, que és un altre que juga molt i que enamora al públic per l’elegància del seu estil, va caure d’una manera molt digna. Al rest va traure esquerres per a alçar carros i carretes, al dau va apretar perquè Puchol II no tornara la pilota amb comoditat i a la mínima oportunitat es va fer avant per a jugar d’aire, molt aconsellable en el mà a mà. També va errar un poc més del que caldria, però perquè va ser valent i va voler ajustar colps davant un contrari que a la mínima que li deixes la pilota un poc clara te la tirarà dalt.

I pel que fa a Puchol II, doncs una actuació més de les seues, o siga, impecable. La seua feta de dau va ser mortal de necessitat, incidint en el pis-paret i trobant el racò o pouet amb precisió milimètrica. L’aire, rematar de bon braç, va ser una altra faceta destacada en la victòria. I, naturalment, els rebots: els clars els va executar a la galeria com el que es pentina, com una cosa fàcil i quotidiana. I els complicats, que en tingué prou, els va resoldre com solament ell és capaç.

Però és que tampoc va cometre errades no forçades, generalment va esperar la pilota en el lloc adequat i quan li va tocar remar va tindre la paciència de pegar fins que l’ocasió resultara propícia.