Soro III, una vida en els trinquets

La pilota va rebre ahir una notícia que l’aficionat mai vol escoltar. Francesc Soro Juan, Soro III, es retira. El pròxim dia 23 de desembre, el de Massamagrell penjarà els guants al trinquet de Vila-real. Ahir, Soro III ho va anunciar en un comunicat que completa una trajectòria impecable. Diu adeu un pilotari que ha marcat una època i que és una de les figures més rellevants en la història de l’esport valencià. Un rest vinculat a la pilota des que va nàixer, ja que la seua família ha gestionat el trinquet Tio Pena des que el seu iaio, Baptiste Soro, va alçar els murs del mític recinte massamagrellenc.

Soro III s’acomiada del món professional amb un palmarés on destaquen sis Campionats Individuals, en nou finals disputades. El de l’Horta Nord també sap el que és jugar en equip en alçar una Lliga i dues Copes, l’última esta temporada amb Nacho. El llistat de trofeus no s’acaba ací, però és tan extens que no quedaria prou espai al text.

Se’n va un escaleter que desprén carisma, sacrifici i competitivitat a cada partida. Un colp violent i únic per davant que el pròxim any ja no es veurà. Més enllà del seu joc, la pilota trobarà a faltar a tot un cavaller respectat pel seu caràcter i honorabilitat dins del trinquet.

Soro III va explicar en el comunicat que «feia mesos que la idea de la retirada està present a la meua ment, és el moment de poder dedicar temps a altres coses de la meua vida. Durant aquests últims mesos he fet el màxim possible a les partides i campionats que he tingut l’oportunitat de disputar».

El de Massamagrell sentia el suport dels aficionats per a «continuar fent allò que més m’agrada: jugar a pilota valenciana i competir». Més de dues dècades de dedicació on Soro III ha «tingut grans satisfaccions. Però el màxim nivell comporta també esforç i grans sacrificis, renunciant a molt, inclús a temps en la família i els amics».

El rest es considera «un privilegiat i afortunat d’haver estat pilotari professional, però és moment de gaudir d’altra pilota i aspectes de la vida». Soro III ha pres la decisió de retirar-se «des de la tranquil·litat, reflexió i pensant en la meua família, en la meua salut física, però sobretot en la meua salut mental. Estic cansat, crec que he dedicat molt de temps a la pilota professional», resumeix.

En un text tan emotiu, Francesc Soro no es va oblidar dels distints estaments de la pilota valenciana mitjans de comunicació i l’agraïment a «a tots els que m’han acompanyat aquests anys per ajudar-me a ser millor pilotari, per aguantar la meua exigència i sobretot pels bons moments que hem passat junts. A tots els trinqueters, en especial a la família Soro i a Arturo Tuzón», rememora. Així mateix, també als aficionats «pel respecte i per valorar el meu treball, i també per l’estima i mostres d’afecte que he rebut durant tants anys».

Com no podia ser d’altra manera, Soro III també va voler agrair als més propers «per caminar amb mi, per estar sempre al meu costat i ser un pilar bàsic en la meua trajectòria esportiva i en la meua vida». Unes paraules que es van centrar de manera emotiva en son pare, mare i germà, demanant «perdó pel patiment i gràcies per la generositat».

El comunicat conclou amb Soro III dient que «hem complit, però per damunt de tot, ho hem disfrutat». Un final de temporada nostàlgic amb les retirades de Genovés II, Félix i, ara, amb Soro III, malauradament. Se’ls trobarà a faltar.