El blanç que acaba de fer públic l'AVA, tot i poder arribar a coincidir en certs aspectes, sembla més la carta d'un fill repudiat al seu pare que una anàlisi feta amb rigorositat. L'entitat que tan còmodament ha viscut durant vint anys, al caliu del govern del Partit Popular, amb les seues subvencions nominals, la participació i subvenció indirecta a través de fundacions i entramats com els «Agua para todos», Fuvama, Fira València o diferents projectes europeus, sembla preocupada pel que puga passar a partir d'ara. Qui no recorda el paper de comissionista d'esta entitat durant els foscos anys de l'especulació urbanística, més preocupada en emportar-se un bon percentatge de les indemnitzacions als seus afiliats que en mantindre un recurs tan escàs i valuós per a la nostra agricultura com és el sòl de les planes litorals, aquell que té una qualificació edafològica més alta?
Però és ara quan AV. s'enrecorda de què cal tindre un pla, i en això coincidim. Efectivament l'agricultura, malgrat tot s'ha mantingut com un sector ferm durant la crisi. Tal com ha passat en les darreres crisis de finals del segle XX, refugi per a desocupats, participació destacada en les exportacions, passant en alguns trimestres per davant de les del sector de l'automoció. Però quan va esclatar la crisi els especialistes coincidien en què calia fer un gir, canviar el model productiu.
Canvi de model productiu
Eixe canvi de model productiu havia de passar irremeiablement per deixar de banda sectors que havien depredat el territori i ens havien portat a la situació de col.lapse econòmic. Encara ressonen en el cap d'alguns les paraules de Howard Davies, director de la London School of Economics: «La crisi va a afectar tant a Espanya que la seua solució demana tornar a ser un país agrícola». No podem oblidar què és allò que els valencians i valencianes hem sabut fer millor al llarg de la nostra història, treballar la terra. Tornar a re-agraritzar l'economia del País no pot suposar cap regressió, sinó consolidar l'aposta per una economia diversificada, imbricar l'activitat agrària amb la salvaguarda del territori, oferir una alternativa viable i de futur per a les extensíssimes àrees rurals de l'interior del País i acomplir amb les exigències del «jefe», els nostres consumidors.
És per això que no s'entén l'atac furibund d'AVA. a l'aposta decidida dins del canvi de model productiu que ha fet la Conselleria per l'agricultura ecològica, per l'agricultura en definitiva perquè es tracta bàsicament de virar l'enfoc únicament productivista que ha dut a la crisi de preus que pateixen productors i consumidors, cap a la qualitat total.
En un entorn globalitzat mai serem competitius buscant únicament la quantitat, hem d'apostar per la qualitat. No es dóna compte el senyor Aguado i els seus assessors que en el pecat portem la penitència?, que si l'aposta pel canvi en el model agrari haguera estat fa vint anys (quan Itàlia o Andalusia el van realitzar) ara no tindríem eixes més de 160.000 hectàrees de superfície agrària útil abandonades?. Dins del món agrari europeu la producció ecològica és l'única que creix any rere any i amb dos dígits en tots els indicadors.
Els acords mundials, la COP-21 sense anar més lluny ens aboquen també cap a este escenari. La superfície mundial de producció ecològica s'ha multiplicat per 4 en el període 1999-2013, l'estat espanyol amb vora dos milions d'hectàrees, se situa com a sisé productor mundial. En este període Andalusia ha multiplicat per set la seua superfície, i Múrcia per vuit. El valor de les produccions s'ha multiplicat per vuit en este període igualment.
Mercat ecològic
El mercat estatal de productes ecològics suposa ja més de 1000 milions d'euros i les exportacions superen els 800 milions, amb augments anuals del 15 %. I cal recordar també que tant Compromís com el PSOE portaven als seus programes electorals este impuls de l'agricultura ecològica. El PSOE es fixa l'objectiu d'arribar al 20% de superfície. Si ens fixem en els nostres veïns de l'arc mediterrani, el no gens sospitós govern de Múrcia s'ha fixat com a objectiu arribar al 26% de la superfície en 2016. En esta comunitat autònoma es destinaran 53,4 milions d'euros en el nou PDR per al seu foment. I la província d'Almeria ha vist aumentada la superfície d'agricultura ecològica en 2015 en un 20%, fins a les vora 47.000 hectàrees que té en estos moments, 2.000 d'elles d'horticultura ecològica. Dediquem-nos per tant a crear sinergies més que a la desqualificació. Dediquem-nos a crear centres logístics per a la distribució dels nostres productes cap als nostre mercats naturals i d'altres, reclamem d'una vegada per totes transport ferroviari per a les nostres mercaderies.
Exigim el finançament just per a retornar el pressupost agrari als nivells que li pertocaria. Dissenyem un pla de xoc per a la formació professional agrària i rehabilitem el Servei de Transferència de Tecnologia. Refundem un IVIA on es prioritze la investigació participativa en funció de les demandes dels productors, empreses i mercats. Possibilitem compres de producte ecològic i/o de proximitat en menjadors públics, escoles, hospitals i centres penitenciaris. Reflotem el comerç de proximitat, els mercats municipals i d'abastiments. Creem la imatge de marca que els nostres productes necessiten, garantia de sobirania i de seguretat alimentària, productes amb cara i ulls, dels milers de pimes agràries del nostre territori.
Potenciem una agroindústria transformadora que prioritze al productor local. Perquè ens sabem privilegiats de tindre condicions òptimes per a una producció diversificada basada en la qualitat, ens cal el treball conjunt per tal d'oferir eixa imatge als nostres consumidors, ací ens podrem trobar senyor Aguado.
