L ´economia valenciana presenta una sèrie de problemes estructurals, tot i que la seua recuperació sembla afermar-se després de la greu recessió experimentada de 2008 a 2013. El model de creixement que s´havia seguit des de mitjan anys noranta era molt vulnerable i hui hi ha un consens generalitzat en el fet que cal transformar-lo gradualment per tal d´aconseguir un desenvolupament sòlid de la Comunitat Valenciana. El govern de la Generalitat intenta impulsar aquesta transformació en pro d´una economia basada en major mesura en el coneixement, la innovació, l´obertura exterior i la sostenibilitat mediambiental.

La Conselleria d´Economia Sostenible ha enllestit, així, un Pla de Reindustrialització de la Comunitat Valenciana que pretén revitalitzar les comarques i oferir millors instruments a les empreses a fi que el teixit productiu guanye en competitivitat i valor afegit. És clar que aquest pla respon a una preocupació molt estesa tant a la Comunitat Valenciana com en altres regions espanyoles i de la Unió Europea: aturar i revertir el procés de desindustrialització observat els darrers vint anys que es manifesta en una notable pèrdua de llocs de treballs en l´activitat industrial.

El procés de desindustrialització afecta, en realitat, el conjunt de les economies avançades, però és clar que més unes que altres segons les polítiques que s´han implementat en cada territori. I és que el progrés tecnològic incideix de forma molt directa en la dinàmica del sector industrial. L´automatització i la robotització de les activitats productives augmenten la productivitat (fet que resulta imprescindible en un context tan competitiu com l´actual), però alhora redueixen la necessitat de treball (sobretot d´un treball no qualificat). D´altra banda, hi ha el fenomen de la internacionalització que estimula la deslocalització d´una part de la producció manufacturera en altres països, si bé afavoreix igualment una ampliació dels mercats arreu del món.

Aturar el procés de desindustrialització i impulsar la reindustrialització no constitueixen, però, una tasca gens fàcil en cap territori. Cal que s´hi incorporen les innovacions tecnològiques i alhora promoure una certa diversificació del teixit productiu. I cal també afrontar de la manera més positiva possible el fenomen de la globalització i la internacionalització de l´economia. De fet, a hores d´ara vivim una nova revolució industrial basada en l´aplicació generalitzada de les tecnologies digitals a l´activitat econòmica, la qual cosa està modificant els processos productius, l´organització de les empreses i les formes d´ocupació i de treball.

En conseqüència, per a llançar una nova política industrial, com intenta fer la Generalitat Valenciana, cal adoptar mesures en distints àmbits. D´una banda, compensar les persones que perden el treball (per la innovació tecnològica i la globalització) amb programes de formació i d´ajuda en la recerca d´una nova ocupació. D´altra banda, disposar d´un sistema educatiu adaptat a les noves demandes de la indústria, amb una formació professional modernitzada. En tercer lloc, promoure infraestructures adequades a l´activitat industrial (com ara polígons industrials o el mateix corredor mediterrani) i fomentar la creació i el creixement de les empreses. Finalment, impulsar les activitats d´innovació tecnològica arreu del territori, que és la meta de l´Agència Valenciana d´Innovació que s´acaba d´activar.