Fa uns dies una representació del sector citrícola de la Comunitat Valenciana vam viatjar a Brussel·les per a fer visible el malestar de tota una regió europea que es considera maltractada. O pensen que 76 municipis ja amb producció citrícola i de nord a sud han eixit al carrer per pura afició? S’ho han de fer veure, la Comissió Europea hauria de tindre clar que s'està legislant en moltes ocasions en contra de la seua pròpia agricultura i castigant al model tradicional europeu de professionals agrícoles que són els que, en cas de crisi, estarien garantint una sobirania alimentària a Europa.
Tornem al titular. Molt hàbilment la resposta de la Comissió Europea donada per Joao Onofre, alt funcionari europeu responsable d'unitat de la Direcció General d'Agricultura, ha sigut que no existeixen dades estadístiques que demostren que hi haja hagut un increment substancial d'importacions de Sud-àfrica o d'altres països com per a què enfonse la campanya de cítrics i que els problemes són del sector davant la falta d'organització, per la climatologia, els calibres baixos, o la falta de demanda, estructures, ordenació varietal i un llarg etcètera. Efectivament, som autocrítics i sabem que tenim manques que hem de millorar, però una cosa no lleva l'altra.
El portaveu de la Comissió va acabar posant-nos deures per a després anar amb documents estadístics a rebatre les decisions adoptades. Arribats a aquest punt em permetreu que li diga que quan un actua a la defensiva és perquè sap que no ho fa de forma clara i que realment hi ha arguments més que de sobres per a modificar i millorar les decisions aprovades des de la Comissió.
Per tant, amb tota normalitat qüestionem les seues polítiques. Començaré per dir que la PAC és una gran eina per a l'agricultura, la ramaderia i el medi rural, a la qual la UE dedica un volum important del seu pressupost. És just reconèixer-ho, però també que és millorable i que el seu punt bàsic que és el de garantir una renda digna als llauradors no s'ha aconseguit ni de de lluny. Únicament el 19% de tot el valor de la cadena agroalimentària va a la butxaca del productor, segons dades del propi Ministeri d'Agricultura.
Agricultura sostenible
Un altre aspecte de vital importància en la PAC és que es genere una agricultura sostenible i que garantisca un producte de qualitat i amb la màxima seguretat alimentària, Com és possible que només els productors europeus siguen els que apliquen les normatives europees pel que fa a les matèries actives i altres agricultures puguen utilitzar més matèries actives, l'ús de les quals a més està prohibit a Europa Només hem de ser responsables amb el medi ambient, amb la fauna, amb l'aplicador i amb els consumidors, nosaltres?
Mes llenya per a la foguera, perquè hi ha informes de la EFSA -organisme europeu en matèria de seguretat i sanitat vegetal- que avalen el tractament en fred durant el viatge per a donar seguretat i evitar que s'introduïsquen plagues d'un país a un altre, una cosa que no és nova perquè la nostra citricultura està obligada a fer-ho quan exporta a alguns països. Per què la Comissió Europea no obliga cap país tercer a aplicar-lo? Tan amants que són de fer informes, aportar dades i de la bona organització, per què no es plantegen unificar els criteris de protocols d'exportació?, per què no unifiquen les normes de control duaner per a tots els ports europeus? Saben realment el que suposaria l'entrada de plagues i malalties de quarantena com el Citrus Black espot o el HLB? Tranquils, jo els ho dic. En el primer cas fer moltes aplicacions fitosanitàries per al control amb un conseqüent increment de costos inassumible per al productor i en el segon cas la desaparició de la citricultura com la coneixem a Europa. Tenen l'exemple de Florida, amb la inversió que li està costant als EUA.
Plagues vegetals
Dit això, que facen ja un informe de l'impacte econòmic negatiu que té aquest descontrol sobre els productors quan s'introdueix una nova plaga que no existia a Europa, per no dir de la inversió que han d'afrontar les Administracions Públiques per a investigació i control de les plagues. Per posar només alguns exemples, tenim la Xylella i el Cotonet de les Valls. Com a mínim és qüestionable la política que utilitzen, per no titllar-la d'irresponsable, ja que el no fer les coses bé implica una despesa innecessària a l'erari públic que podria destinar-se a altres menesters.
Ja està bé de penalitzar a l'agricultura, a la citricultura, com a moneda de canvi dels grans interessos de les multinacionals i equilibren les regles del joc. L'única cosa que estan aconseguint és que siga una agricultura de rics, en la qual les grans empreses són les úniques beneficiades perquè tenen capacitat de deslocalitzar les seues explotacions a països tercers, on s’aprofiten de la falta de reciprocitat laboral, fitosanitària i de condicions de seguretat en els protocols d'exportació, competint de forma deslleial amb els productors europeus. I per a finalitzar, per què no presenten els informes del que representa en termes de renda als habitants dels països tercers? Perquè són l'excusa que en moltes ocasions s'argüeix per a signar aquests acords comercials. Igual és que com m'imagine, només es beneficien les grans fortunes d'ací i d'allà i no els pobles en vies de desenvolupament.
Per a concloure m'agradaria dir-li al nostre ministre d'Agricultura, Luis Planas, que deixe de ser corretja de transmissió de la Comissió Europea, que defense als llauradors de la seua terra amb ungles i dents. Amb les seues contínues declaracions dient el mateix que els màxims responsables de la política agrícola europea, demostra un desinterès molt gran i un greuge per a aquelles persones que voten ací i han possibilitat que accedisca al càrrec que té.
Reflexionen tots perquè el món rural europeu som nosaltres i per tant han d'activar el que demanem per a així competir amb les mateixes regles de joc i crear una Europa que sàpiga escoltar i rectificar per a millorar i crear un equilibri entre els seus habitants.
