Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Tribuna

‘Twin model’

Al Centre Integrat Públic de Formació Professional Catarroja, Labora hi té instal·lat un equipament per simular sistemes de producció en indústria 4.0. És l’únic en tot l’Estat, i ofereix solucions per gestionar un gran contingut d’informació, proporcionar connectivitat i configurar tot el potencial que les diferents tecnologies ofereixen, mitjançant l’aparició d’eines d’anàlisi i intel·ligència artificial, noves formes d’interacció persona-màquina (interfícies tàctils, sistemes de realitat augmentada, etcètera), o implementant tecnologies d’automatització en temps real, ajudant a optimitzar els processos, subministraments i costos. Estem formant als nostres alumnes, per gestionar la indústria 4.0.

Això ens acosta a una realitat que ja existeix en alguns sectors i que té tendència a expandir-se a la resta. I és que la indústria i molts serveis, que fins ara requerien la presència física dels seus treballadors, troben en el ‘Twin Model’ (model bessó) una oportunitat per al teletreball.

Ja hi ha sectors que han incorporat el model des de fa molts anys, i amb excel·lents resultats, com ara el dels hidrocarburs. Es tracta d’una rèplica digital de la planta petroliera que permet controlar-la a distància, per efectes d’uns sensors instal·lats sobre el terreny. El model bessó, instal·lat als ordinadors dels tècnics, informa en temps real sobre els nivells de manteniment, la capacitat dels tancs o qualsevol avaria que estiga a punt de produir-se. Estiga on estiga el tècnic. A cinc-cents metres, o a cinc-cents quilòmetres. I si es fa en hidrocarburs, es pot fer amb el taulell, o a la sala d’operacions d’un hospital.

I això amplia la possibilitat del treball a distància, popularitzat durant la pandèmia, a funcions i a sectors on semblava molt difícil d’aplicar. El teletreball significarà un salt endavant per a ocupats i ocupadors, en un futur que ja ha començat.

Per uns perquè els permetrà mudar-se a zones més agradables, més prop de la família, o més barates, la qual cosa augmentarà el poder adquisitiu dels sous. A altres, perquè els permetrà optar a llocs de treball sense haver d’abandonar la seua residència, ajudant així a mitigar el despoblament que patim. Especialment beneficiarà a les dones, que fa dècades que perden oportunitats de millorar la seua carrera professional, quan se’ls oferien ocupacions o ascensos que els hi exigien mudar-se i la seua parella, s’hi negava, o hi posava més entrebancs dels que es donen en la direcció inversa.

Pel que fa a les empreses, hi ha diversos estudis que confirmen millores notables en la productivitat i en el nivell de retenció o d’incorporació de talent, sense obviar els estalvis en lloguers d’instal·lacions i oficines.

Hi ha preguntes que ens podem formular, i que comencen a tenir resposta. Per exemple, ¿serem igual de creatius sense la pausa café?, ¿Ens perjudicarà en la capacitat de fer-nos vore perquè ens tinguen presents en la política d’ascensos?

El MIT, que ho porta estudiant des de 1977, afirma que les interaccions informals es donen en realitat en un radi no superior a 25 metres, i si entremig hi ha una paret o un pis de diferència, les interrelacions pràcticament desapareixen. Algunes empreses han inventat les ‘happy hour’ per Zoom, altres experimenten amb un model més científic, creant moments de distensió on participen grups de treballadors triats aleatòriament, però garantint una barreja de rangs jeràrquics. I els resultats són molt esperançadors.

En qualsevol cas, la socialització continua sent un actiu per a la salut mental de les persones, i té beneficis directes per a les organitzacions, per això la fórmula que sembla més beneficiosa és una mixtura entre treball remot i presencial, en les proporcions que cada organització considere òptima per a totes les parts. Els espais físics canviaran, convertint-se en un espai obert, dedicat a la interacció social.

Hi ha riscos. Sí. Algunes empreses voldran estalviar-se la rigidesa i les cotitzacions a la seguretat social, intentant convertir la seua massa laboral en proveïdors externs. Altres voldran externalitzar i contractar personal en remot, a països amb menor cost laboral. I estos mesos ens han demostrat que hi ha una pressió per allargar amb hores extres no pagades la jornada laboral en remot.

A l’Administració haurem d’estar vigilants. Des de Labora ja treballem a consciència en la millora de les capacitats i habilitats dels treballadors, que ajudarà a fer-los més valuosos per a l’empresa, i en paral·lel hem de millorar els drets i la protecció dels treballadors. I per evitar els excessos en la càrrega horària, hem de transitar cap al treball per objectius. Importa la qualitat del treball fet, i no tant les hores que s’hi dediquen.

Compartir el artículo

stats