Este aficionat al surf que es reconeix obertament socialista, llueix corbata de Gucci i el Rolex a la monyica, s'asseu a la junta directiva de l'associació de les grans empreses autonòmiques (AVE) o fins 2011 en el Consell d'Administració de l'extinta CAM, on mai va amagar, entre els centenars de tatuatges que decoren el seu cos, el del Che Guevara, la icona revolucionari per excel·lència. Amb un ull en el negoci i un altre en tasques socials, va arribar a guanyar un Goya el 2007 pel documental solidari Somnis de sal.

P On té el Goya?

R Doncs li vaig reservar un lloc destacat a ma casa, però resulta que en general mai està allà. Molta gent de Novelda m'ho demana per exhibir a batejos i comunions, i fins i tot se´l van passant d'un comerç a un altre per tenir-lo durant uns dies. Ho he arribat a veure en una carnisseria, entre l'embotit i els trossos de carn. L'han tret fins i tot en les festes. Ha donat ja moltes voltes des del mateix dia que ens el van donar. En la mateixa nit de la celebració ens el van robar en una discoteca. Va caldre encendre els llums fins que va aparèixer.

P ¿Ha seguit les informacions sobre el delicat estat de representació de la patronal d'Alacant o la conversió en autonòmica de la valenciana?

RL'empresari alacantí ha de pujar a l'onada dels temps, començar a vaticinar el futur, que crec que és el que ens falta a Alacant. Tenim bones intencions, però ens hem quedat estancats. Hi ha hagut una generació en la qual jo he vist una evolució molt escassa. Hem avançat moltíssim en sectors com el calçat, però ens ha faltat aquesta revolució. El veig igual per al turisme, malgrat l'èxit de Benidorm i d'altres destinacions, però potser els hotels segueixen amb la mateixa fórmula. Potser hauria de potenciar una evolució cap al turisme cultural, per exemple, o a un compromís amb l'interior de la província i no només per la costa. Crec que cal mirar-nos menys el melic, mirar al futur amb valentia i modernitzar les empreses. La representació empresarial a Alacant sempre l'he vist com un caos total.

P No comporta un risc per a la seva empresa apostar per que la majoria de la seva producció es destine a un sol client, en este cas Mercadona?

R Mercadona s'ha convertit en un veritable fenomen en este moment. Només en espècies controla més del 42% de mercat, i per a nosaltres estar en este 42% seria impensable si no tinguérem la fàbrica que tenim. Ser especialistes com som en el sector de les espècies amb l'aportació de Mercadona a este percentatge tan elevat, per a nosaltres és un orgull tindre´l com a soci. Cal pensar en un món global, no només a Espanya, pensar de veritat, tenir agents a la Xina, a Rússia i als EUA. Nosaltres sabem l'important que és la professionalització de l'empresa. Hem fitxat l'equivalent en empresa de Cristiano Ronaldo, i estos fitxatges professionals ens han donat en els últims deu anys un resultat increïble. Tot i ser una empresa familiar, cal professionalitzar-la amb gent que sap de veritat, i esta és una de les claus de l'èxit.

P Podria fer una radiografia política de l'actual situació?

R Jo sóc socialista, del Partit Socialista Obrer Espanyol. A la Transició simpatitzava amb el PSE de Tierno Galván. En esta època, per a mi els polítics eren com una mena de déus. Em vaig enamorar de la política perquè era més social. Huí no queda un polític com aquells en cap partit nacional. Vaig a posar un exemple del meu partit: a Susana Díaz ens l'han presentat com una dona excel·lent, recolzada per tota la vella guàrdia del PSOE. I este era el seu mèrit més gran per controlar el partit. No he vist cap currículum que digui que ha estat als EUA fent un màster, o que ha estat directora de màrqueting d'una companyia. Però el mateix podria dir de Pedro Sánchez, encara que li reconec el mèrit d'haver estat valent i d'haver lluitat més que Díaz.

P ¿Opina el mateix del president Puig?

R Ximo Puig és una bellíssima persona, honrada, que tracta de tirar endavant este territori. Em sembla una veritable pena el debat sobre el seu lideratge en el partit, encara que jo crec que guanyarà, perquè en dos anys s'han fet coses tot i no acabar de tindre el control sobre els partits dels seus socis de Govern. Veig que ha canviat la Generalitat, és molt més neta la gestió i les coses són més transparents.

P I com creu que el veuen els seus companys de l'Associació Valenciana d'Empresaris?

R Jo pose un exemple del cap de l'Opus, Escrivà de Balaguer, que ficava en les reunions de la cúpula a un paleta anomenat Manolo. Davant de tots els potentats li demanava opinió al paleta. Jo sóc el paleta d'AVE (rialles). El president, Vicente Boluda, em fa gràcia perquè sempre em demana opinió. «Tenim un d'esquerres, a veure què opina».

P ¿Només un?

R En AVE hi ha altres empresaris d'esquerres, però ho dissimulen. El meu avi deia que els empresaris són tots d'esquerres, perquè la paraula empresari comporta una acció social. Quan crees una empresa busques directament guanyar diners, és clar, però per guanyar diners has de tenir una posició social i una influència social.