Ford s'ha associat amb la companyia Agility Robotics, desenvolupadora de tota mena de robots bípedes, per a investigar com es pot millorar la relació entre el robot i el cotxe autònom. La multinacional de l'automòbil, en ple procés de reestructuració a tot el món, incloses les seues plantes d'Europa, com la d'Almussafes, albira també un futur en el qual la missatgeria la duran a terme robots, que entregaran el paquet a la porta de la teua casa, i que es desplaçaran en vehicles autònoms. És un robot sense cap en un cotxe sense conductor. Ford està treballant en una manera de resoldre el que els investigadors de l'autoconducció anomenen «el problema dels últims 15 metres». Si un vehicle de lliurament arriba a la seua casa, sense cap humà a bord, qui li portarà el paquet, les bosses del supermercat o la pizza calenta a la porta? Un robot, per descomptat, podria estar a l'altura de la tasca, sense necessitat de propines.
Ford voldria desplegar robots de lliurament, batejats com Digit, a partir de 2021, juntament amb la introducció prevista de les seues flotes de vehicles autònoms per a transportar persones i paquets durant tot el dia. «Tindrem una flota de vehicles autònoms i el meu objectiu és aconseguir que els robots puguen estar llestos al mateix temps», assegura Craig Stephens, director de controls i d'automatització en investigació i enginyeria avançada de Ford.
La decisió de Ford d'usar dues cames, en lloc de rodes, va arribar amb l'ajuda d'investigadors de la Universitat de Michigan. «El nostre món està dissenyat per a bípedes: per a nosaltres», diu Stephens. «Així que hi ha un atractiu inherent en un robot bípede».
El possible negoci per a les entregues sense conductor és, fins i tot, més convincent que per als robotaxis i, potencialment, més fàcil d'executar. D'una banda, no cal preocupar-se per la seguretat dels passatgers humans. I l'auge de les compres en línia ha convertit l'entrega de paquets en una àrea de gran creixement. Només cal fixar-se en Amazon que, l'any passat, va destinar 27.000 milions de dòlars (24.000 milions d'euros) a despeses d'enviament.
