Ni els contactes personals, ni els orígens familiars. La via per a prosperar en la vida passa fonamentalment per la salut, l'educació i el treball dur. Aquesta és la conclusió principal d'una enquesta elaborada per Eurobaròmetre i publicada per la Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas) amb dades de 2017 i després de consultar 28.000 europeus, dels quals poc més de mil eren espanyols. Quasi la meitat dels espanyols (el 48 %) i dels europeus (46 %) donen una importància màxima, com no pot ser d'una altra manera, a la salut. Li segueix, amb un 33 % i un 38 % de les respostes, en cada cas, l'educació. Just a continuació, amb un 27 % del total, apareix l'esforç personal, és a dir, el treball dur. Els percentatges baixen fins al 22 % quan la pregunta era sobre els contactes personals „18 % entre els europeus„ i al 10 % quan es preguntava pels orígens familiars i pel fet de tindre contactes polítics. La sort també n'és un factor important, ja que l'esmenta el 21 % dels nacionals i el 17 % de la resta d'habitants del continent. Com conclou Funcas, «l'opinió que la societat mateixa recompensa els mèrits individuals està més estesa que l'opinió que l'ascens social depén sobretot de l'origen familiar i dels contactes personals o de la sort».
L'enquesta també es deté a analitzar l'evolució generacional, és a dir, com perceben els espanyols la seua posició en l'escala social en comparació amb els seus pares i avis. Eurobaròmetre demanava als entrevistats que se situaren ells mateixos i els seus ascendents en una escala de l'1 al 10, en la qual l'1 representa la posició social més baixa i el 10 la més alta. La conclusió és que els espanyols tendeixen a situar-se ells mateixos, els seus progenitors i els d'aquests «en posicions intermèdies, més encara que el conjunt dels europeus», però «quasi una cinquena part trien les posicions més altes per a ells mateixos (18 %) i per als seus pares (19 %), mentre que en són menys, un 12-14 %, els que les trien per als seus avis», segons Funcas. Més «notables són les diferències entre generacions quan es tracta de les posicions més baixes»: un 19-20 % col·loquen els seus avis en la zona més desfavorida de l'escala social, un 13 % ho fa amb els seus pares i un 7 % amb ells mateixos. Així, segons els entrevistats, «la societat espanyola ha reforçat, en el curs de les tres generacions, les seues classes mitjanes, mentre que la classe alta ha crescut i les posicions inferiors de l'escala s'han anat buidant. Finalment, els espanyols que han ascendit o que han continuat en la mateixa posició d'estatus dels seus pares perceben l'espanyola com una societat equitativa i meritocràtica amb més freqüència que els que creuen que han descendit, segons Funcas.
