Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

El final de la major tèrmica d'Espanya

El final de la major tèrmica d'Espanya

El final de la major tèrmica d'Espanya

La xemeneia de la central tèrmica d'As Pontes, a la Corunya, no ha tornat a tirar fum des de la passada primavera. Este conducte té nom propi, Endesa Termic, i els seus 356 metres d'altura -sis vegades la Torre d'Hèrcules- el convertixen en el més alt d'Europa. La central gallega d'Endesa és la tèrmica de major potència de tot el país (2.318 megavats) i ostenta també el rècord de ser la companyia més contaminant d'Espanya i la número 17 del continent, segons el rànquing que elabora la Comissió Europea. Després de 43 anys cremant carbó per a produir electricitat, la planta d'As Pontes enfila el seu final, tot un símbol de la transició energètica a Espanya. El tancament imminent anunciat per Endesa ha agafat en un mal moment a les 700 famílies que viuen d'este complex industrial, amb un imponent pes econòmic en la comarca.

As Pontes era una de les cinc tèrmiques de carbó espanyoles cridades a allargar la seua vida fins a l'horitzó de 2030, ja que l'elèctrica estava escometent les obres per a complir amb la normativa europea de reducció d'emissions que entra en vigor el juliol vinent, amb una inversió de 217 milions. Però els costos per emissió de CO2 (gas causant del canvi climàtic) es van disparar un 50% en l'últim any i este encariment ha llastrat la rendibilitat del negoci i precipitat la decisió de tancament.

Impacte econòmic. L'Ajuntament d'As Pontes ha encarregat un estudi per a quantificar l'impacte econòmic de la central en la comarca. Tot esperant esta anàlisi acadèmica, altres dades oficials parlen de l'enorme pes de la planta. Unes 700 famílies viuen directament d'esta activitat: 200 ocupacions pertanyents a la plantilla i la resta vinculats al transport del carbó i altres activitats subcontractades. A ells cal sumar prop d'un miler de llocs de treball indirectes, en comerç i serveis. És gràcies a esta gran central que As Pontes, un poble amb poca aparença de residencial, és el segon municipi amb major renda de Galícia (29.154 euros anuals davant la mitjana gallega de 23.249 euros i l'espanyola de 26.618 euros); solament per darrere de Oleiros (37.974 euros), on viuen fortunes com Pablo Illa, Sandra Ortega i Manuel Jove en l'àrea metropolitana de la Corunya.

Endesa aporta a més el 40% dels ingressos tributaris del municipi (sis milions d'euros sobre un total de 15), encara que l'Ajuntament matisa que solament 3,5 milions (23% del total) depenen directament del carbó i la resta, ho fan de l'activitat del cicle combinat i els eòlics.

L'auge de les renovables. La Unió Europea marca com a objectiu que el 20% de l'energia produïda en 2020 procedisca de fonts renovables i que eixa taxa s'eleve al 32% en 2030. Gràcies a l'auge de les renovables Espanya ha aconseguit ja les metes fixades per a la pròxima dècada. Segons les dades de Xarxa Elèctrica, en 2018 el 38% de l'electricitat generada en el país va ser neta. El percentatge s'eleva al 45% a Galícia, pel seu potencial eòlic i hidroelèctric.

L'esgotament del carbó. A través del port de Ferrol (el més proper a As Pontes) entren cada any uns cinc milions de tones de carbó per a la central. Esta mercaderia suposa la meitat dels tràfics d'esta dàrsena i el sustent de 150 transportistes que carreguen el mineral els 60 quilòmetres que separen el moll de la tèrmica. Fa ja 12 anys que Endesa no crema carbó gallec, des que va esgotar la que en el seu moment va ser la mina a cel obert més extensa de la península, ara convertida en un llac artificial.

La pèrdua de rendibilitat. L'augment dels costos d'emissió de CO2 és el principal argument que ha esgrimit Endesa per a comunicar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors la seua decisió de deixar d'operar en les seues quatre tèrmiques de carbó de la Península, incloses les dues en les quals realitzava obres per a continuar una dècada més (la de la Corunya d'As Pontes i la d'Almeria de Litoral). S'estima que els bons de CO2 es van encarir un 21% en l'últim any, fins als 25,7 euros per tona, i un 278% des de 2017. A este augment de costos se suma un minvament en els ingressos, atès que el carbó té cada vegada menor pes en el negoci elèctric, davant els preus més competitius del gas, que l'està rellevant com a energia de suport (necessària quan no hi ha vent o pluges suficients per a tirar de renovables).

Transició ecològica. Per a frenar el canvi climàtic, la Unió Europea ha marcat objectius de reducció de les emissions (CO2) als països membres, la qual cosa implica una senda de descarbonització de l'economia. A l'estiu de 2020 entra en vigor la normativa europea en desnitrificació i desulfurització, que deixarà fora de joc a nou de les 14 centrals de carbó que queden a Espanya. Són les que no han fet les obres per a minimitzar l'eixida de gasos contaminants, com és el cas de l'altra tèrmica gallega: la de Naturgy en Meirama (Cerceda), que ja va sol·licitar el tancament. Les altres cinc teòricament podrien seguir, encara que la previsió del Govern és que no quede cap en 2030. Ara, les condicions del mercat precipiten el tancament d'As Pontes i Litoral, on Endesa no veu ja viabilitat.

La Xunta s'aferra al carbó. Mentre Govern i Ajuntament (PSOE) assumixen el final del carbó en As Pontes i cerquen alternatives, la Xunta (PP) s'aferra a la possibilitat de seguir cremant hulla en la central. El president gallec, Alberto Núñez Feijóo, argumenta que Endesa encara no ha sol·licitat el tancament de la tèrmica oficialment i insta a l'Executiu de Pedro Sánchez a aplicar mesures fiscals per a alleugerir els costos de la generació elèctrica amb carbó i mantenir l'activitat.

Un Brexit energètic. El número dos de Feijóo, Alfonso Rueda, ha qualificat el tancament d'As Pontes com «una espècie de Brexit en el sentit més dur possible» per a Galícia, en una «transició energètica cap a cap part». El Govern autonòmic es resistix a acceptar un canvi de model que amenaça la posició de Galícia en el mercat elèctric. Per a Feijóo, és una «molt mala notícia» que amb els tancaments de les centrals de Meirama i As Pontes la comunitat gallega passa a ser un territori deficitari en energia.

L'alcalde demana ajuda a Brussel·les. El socialista Valentín González Formoso presideix la Diputació de la Corunya i és alcalde d'As Pontes des de 2007. Ha sol·licitat a la Comissió Europea que Galícia siga inclosa en el fons de compensació per a regions carboníferes, la qual cosa donaria accés a quantiosos recursos per a reactivar la indústria de la comarca. El Govern, que ha obert una taula de diàleg amb els afectats, s'ha compromès a cercar solucions «a curt termini» per als treballadors, però de moment no concreta mesures.

Proves amb biocombustibles. Endesa realitza des d'estiu proves amb biocombustibes en As Pontes, uns assajos que no han donat resultats satisfactoris. L'Ajuntament reclama que es mantinga l'activitat en la central amb biomassa forestal. Endesa garantix la continuïtat de l'ocupació de la seua plantilla i assegura que prepara un pla per a As Pontes.

Compartir el artículo

stats