Jesús Huguet: «El turisme cultural és més rentable que el sol i platja»

El Consell Valencià de Cultura és la màxima institució estatutària valenciana consultiva i assessora de matèries culturals per a totes les institucions públiques valencianes.

Com podríem qualificar l’estat del patrimoni cultural valencià actualment?

El calificaria de dual o contadictori. Per una part podem dir que té una certa sensibiltzació en la societat. La gent sol mirar amb un cert atractiu i valora el patrimoni cultural valencià, però en contrapartida hi ha una contradicció, i és el menyspreu. Per exemple, l’art rupestre valencià està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat. Però cada vegada que se descobreix una cova o un refugi amb pintures rupestres se té que tapiar en reixes de ferro perquè si aplega allí la gent, hi ha molts que se dediquen a maltractar-les. I qui diu les pintures rupuestres diu també les obres medievals o qualsevol altra història. Per exemple, la Llotja de València, que és un patrimoni fantàstic, una de les coses més belles que tenim, però hi ha gent que passa i fica una pintura o pega una punyà i trenca un tros. Hi ha més valoració, però moltes vegades massa maltractament.

Com es podria conscienciar davant eixe maltractament?

Jo crec que hi ha una cosa que és essencial: la formació i la educació. El patrimoni no són restos vells que se queden ahí deixats o depositats que estan en museus o per ahí abandonats. El patrimoni és en definitiva les arrels que tenim, tant físiques com espirituals, que han format la nostra societat. Pensar que una vila romana que trobem en València és simplement l’acumulació d’uns trastos vells és perdre la pròpia personalitat dels membres de la societat valenciana. Eixos trastos vells són les arrels que ens han conformat una forma de ser, una forma d’expressar-nos, una forma de sentir. 

On està la major fortalesa del nostre patrimoni? 

En eixa consciència que poc a poc va tenint la nostra societat respecte dels seus béns. En la capacitat que tinguem tots de fer vore que eixe patrimoni és essencial en nosaltres.

Com podríem difondre millor el nostre patrimoni cultural?

Les coses antigues si no es cuiden, si no se restauren, si no se valoren, se destrueixen. Però eixa inversió és molt valuable i molt rentable. Saben quanta gent entra pagant la seua entrada a Pompeia? Excedix dels 4 milions de persones, que paguen la seua quota. Encara que l’Estat italià invertisca molt en Pompeia, evidentment Pompeia és un negoci. Si mantenim les festes en el sentit que tenen, trascendent i fonamental, segur que la gente anirà vore-les. Jo recorde vore cadenes de televissió japoneses rodant les Santantonades dels Ports. Era una forma de publicitació de les festes que es rentabilitza. Per exemple, València ciutat tradicionalment havia sigut una ciutat on la gente que la visitava no feia nit perque no hi havien expectatives de vore coses. Però per què no fer grans campanyes difusores de que el segon museu més important d’Espanya és el Museu de Belles Arts de València? Per què no se promociona tot el centre històric de València. A pesar de totes las malifestes que s’han fet, continua sent un model de ciutat patrimonial. L’àrea del Carme, el Mercat Central, la Llotja, los Santos Juanes, són esplèndides. Tot això a la llarga és molt rentable. La gent que abans no volia fer nit ara vol quedar-se més temps per a vore més coses. Cal pensar que la publicitat en cultura i en patrimoni no és una inversió que se perd, tot lo contrari. Per cada euro invertit en cultura es genera de 4 a 4,80 euros. El turisme cultural i patrimonial cap per cap és més rentable i menys destructiu que el de sol i platja.

Ha parlat com a exemple de Pompeia. Quina podria ser la «Pompeia valenciana»?

Tinc clar que Sagunt està molt poc valorat. A València hi ha uns cotxes que fan una ruta turística per València… ningú ha pensat en fer una volta turística fins a Sagunt per a vore el teatre, el castell, el cementeri jueu… Sagunt, que és un referent històric internacional, no està inclós en les rutes turístiques que se puguen fer per València, però Sagunt és una visita turistica de primera magnitud.