La família Albalat Asensi era coneguda a Paiporta pels seus negocis d'hoteleria. Fins fa pocs anys, Paco Albalat i Maribel Asensi eren la referència del clan. Però en 2019 són les cares dels seus fills, Maribel (PSPV) i Paco (Podem), les que apareixen en els cartells per a les eleccions municipals col·locats als carrers del poble. I és que ella és la cap de llista del PSPV mentre que el seu germà és el candidat a l'alcaldia per Podem. Una circumstància que porten «amb naturalitat».
Maribel Albalat Asensi té 41 anys i és enginyera tècnica en topografia. Encara que era simpatitzant del PSPV des de jove i, especialment, arran de les polítiques de Zapatero en matèria de gènere, igualtat i drets, es va afiliar al partit fa vuit anys. «Era el partit que recollia millor les meues inquietuds», explica. En 2015 formava part de la llista de Vicent Císcar i aquesta legislatura ha tingut diverses responsabilitats de govern, fins que el PSPV va decidir trencar la coalició amb Compromís i Podeu.
D'altra banda, Paco Albalat Asensi era simpatitzant de Podem des que es va fundar i en 2017 va decidir afiliar-s'hi. Optà per aquesta formació perquè té una estructura que permet a la militància de base «ser partícip de les decisions».
Maribel va ser elegida candidata en el procés de primàries del PSPV la passada tardor. I poques setmanes abans de tancar les llistes, el cercle de Podem Paiporta va triar Paco per a estar al front de la llista. Per a Maribel va ser una sorpresa però també «un orgull» que puguen compartir un temps en el consistori la pròxima legislatura. «Són dos partits que tenen diferències polítiques però que no estan tan lluny», valora.
Les tertúlies familiars
«Els nostres avis per les dues parts, els del meu pare de Paiporta i els de la meua mare de Moncada, eren republicans i en la nostra casa sempre s'ha parlat de política. En els dinars familiars són freqüents les discussions i els debats», explica Maribel. «Amb els nostres avis hem parlat de la guerra, de la postguerra o de la transició moltes vegades», afegeix Paco mentre la seua germana recorda un consell de la seua àvia: «La primera vegada que podia votar em va dir: 'Maribel, heu de votar sempre, siga a qui siga, que ens ha costat molt'», rememora.
El primer record de política de la candidata socialista és ella de xicoteta acompanyant la seua mare a votar amb el seu pare com a president de la mesa. Paco sempre recorda els seu pare llegint diaris. «Ell em va explicar allò de la línia editorial i que era important llegir-ne diversos per a formar la meua pròpia opinió», diu.
Cap dels dos farà campanya en la família. «Tenim el suport del pare i de la mare que ens ajuden en tot i després faran el que consideren, igual que la resta. Som una família d'esquerres», diuen.Per al germà xicotet, no serà estrany tindre Maribel enfront d'ell en el ple. «Hem treballat junts en l'empresa familiar. I també en una empresa de topografia», recorda. L'aspirant socialista a l'alcaldia es mostra convençuda que el conjunt de l'esquerra guanyarà les eleccions «sobradament», per la qual cosa està il·lusionada a compartir el futur amb el seu germà també en el consistori.
Tot i que els dos reconeixen que ixen a aquesta aventura a «guanyar les eleccions», davant de la possibilitat d'haver de fer un govern de coalició i, atesa l'experiència recent, estan convençuts que «amb el diàleg arribarem a acords perquè hi ha una premissa més important: que no governe la dreta». «No només la ultradreta, qualsevol dreta no la vull en les institucions perquè sempre significa retalls socials, privatització i regressió de drets», conclou Paco.
El precedent d'Aldaia
La coincidència de dos germans rivals polítics té el primer precedent a l'Horta Sud a Aldaia en els anys 90 del segle passat. Lorena Ferrandis Navarro era la cap d'Unió Valenciana quan el Partit Popular va posar al front de la candidatura al seu germà major, Paco Ferrandis Navarro. Lorena té 52 anys i Paco en complirà 54 a l'agost. Els dos són advocats.
Lorena va ser la líder d'Unió Valenciana des de 1991 fins a 2003. I Paco s'hi va incorporar en la legislatura de 1995, com a membre de la llista encara que va ser cap de cartell en 1999. Coincidiren com a adversaris una legislatura (de 1999 a 2003) i reconeixen que hi va haver punts importants de discrepància política. «Tot i que la política municipal no és com la d'altres àmbits i un 80 % de les decisions s'adopten per unanimitat, en aquell temps discrepàrem molt per la implantació del centre comercial a Aldaia», recorda Paco.
També Lorena assenyala eixe punt en què PSPV i PP anaren de la mà per a impulsar el projecte mentre que EU i Unió Valenciana s'hi oposaven. Els dos reconeixen que mai els va afectar en la seua relació personal ni en la familiar.
I es que els Ferrandis Navarro també estaven acostumats a parlar de política a casa. El seu pare, Francisco Ferrandis Olmos, va ser regidor d'UCD en un moment en què en la política «hi havia més mirament». «Renunciaren a les seues dietes perquè l'ajuntament comprara una ambulància», recorda. En l'any 1983, el PSPV tenia majories «aclaparadores», per la qual cosa «l'oposició era quasi irrellevant». De fet, els dos germans coincideixen que el seu pas pel consistori va coincidir amb el canvi en la forma de fer oposició.
Alaquàs està unida a Torrent i a Xirivella
Uns altres casos de germans de la comarca que han estat representants en partits o pobles diferents els trobem a Alaquàs. L'actual alcaldessa, Elvira Garcia Campos (PSPV) era la número dos del govern del socialista Jorge Alarte en 2007, quan el seu germà Juan José García Campos va ser triat regidor a Torrent i es va convertir en la mà dreta de Maria José Català (PP). També a Alaquàs, Consol Barberà Guillem, la cap de llista de Compromís, és la germana de l'alcalde de Xirivella, Ricard Barberà Guillem, també de la coalició valencianista. A Llocnou de la Corona, la candidata del PP, Paqui Llopis, és germana de l'exportaveu del mateix partit a Picanya, Juan Llopis. I en l'Horta Nord, l'actual alcalde Sergi Ruiz (Compromís) es va enfrontar fa anys al seu g ermà Manel Ruiz que era el cap d'Esquerra Unida local.
