Nou estat d'alarma, però amb característiques molt diferents al que va entrar en vigor a mitjan març. Menys estricte i amb molt més marge d'actuació per a les comunitats autònomes, que en la seua majoria han anat demanant en els dos últims dies tornar a esta ferramenta excepcional. El Govern ha après diverses coses del precedent de fa set mesos, amb una alarma que el Congrés va ser prorrogant cada 15 dies, en ocasions de forma agònica, i ara no vol tornar a passar per eixe difícil tràngol parlamentari. El Govern vol que la nova ferramenta, que entrarà en vigor este mateix diumenge després de ser aprovada per un Consell de Ministres extraordinari i inclou un toc de queda obligatori entre les 23 de la nit i les 6 del matí en tot el país, dure fins al pròxim 9 de maig, més de sis mesos, i així ho demanarà a la cambra baixa la setmana que ve.
Les principals mesures, explicades per Pedro Sánchez després de la reunió de l'executiu en la Moncloa, són cinc. Les autoritats delegades seran els presidents autonòmics (a diferència de l'anterior alarma, on la responsabilitat va recaure sobre el ministre de Sanitat, Salvador Illa), i els territoris hauran de prendre les seues decisions en cooperació amb el Govern, en el si del Consell Interterritorial d'Eixiu. La llibertat de circulació estarà prohibida entre les 23 i les 6 en tot Espanya, excepte a Canàries. En eixa franja, només es podrà transitar per causes justificades, com adquirir medicaments, anar al treball i cuidar a persones. Però les autonomies podran ampliar o restringir este termini en dues hores. Les comunitats també podran limitar l'eixida i entrada dels seus territoris, totalment o parcial, ja siga en l'autonomia al complet, en un municipi o en un barri. En quart lloc, les comunitats podran també restringir la permanència de persones en espais públics a un màxim de sis, llevat que es tracte de convivints.
En eixa franja, només es podrà transitar per causes justificades, com adquirir medicaments, anar al treball i cuidar a persones. Però les autonomies podran ampliar o restringir este termini en una hora. Les comunitats també podran limitar l'eixida i entrada dels seus territoris, totalment o parcial, ja siga en l'autonomia al complet, en un municipi o en un barri. En quart lloc, les reunions es restringiran a un màxim de sis persones, llevat que es tracte de convivints, un límit que les autonomies podran estrényer encara més.
I finalment, el Govern, en una iniciativa sense precedents, aprovarà la pròrroga de l'alarma el dimarts en Consell de Ministres per a uns dies després (el dijous, previsiblement) demanar al Congrés una extensió de sis mesos, fins al 9 demaig . Així i tot, per a evitar que se li puga acusar d'evitar la rendició de comptes, Illa compareixerà cada 15 dies en la cambra baixa, i en principi els governs autonòmics haurien de fer el mateix en els seus respectius parlaments. Els presidents de cada comunitat podran activar o desactivar les restriccions durant el temps que dure l'alarma, en funció de la realitat epidemiològica dels seus territoris. Ara bé, d'entrada, en estos primers 15 dies d'aplicació d'este reial decret, entra en vigor el toc de queda nocturn (amb la possibilitat de modulació una hora dalt o a baix) en tot Espanya menys a Canàries. Serà ja a partir de la pròrroga quan les autonomies podran alçar o mantindre esta mesura.
"Donada la gravetat de la situació, donada l'eficàcia contrastada de l’estat d’alarma, donada la petició majoritària de les comunitats per a la seua entrada en vigor, solicito als grups parlamentaris que esta mesura compte amb un aclaparador respatler. Ho exigixen els ciutadans per a donar un horitzó de tranquil·litat i certesa", ha dit Sánchez. "Si la situació de la pandèmia ho permet, el Govern d’Espanya alçarà l’estat d’alarma sense demora. Ni un dia més, ni un dia menys en la vigència d'una ferramenta eficaç en la lluita contra el COVID-19", ha afegit el president, que ha situat com a objectiu d'esta mesura aconseguir una "incidència acumulada en els últims 14 dies per davall de 25 casos per 100.000 habitants". En l'actualitat, la mitjana espanyola és de 362 casos.
Els suports parlamentaris
Abans de comunicar la seua intenció de portar l'alarma fins a principis de maig, Sánchez ho tenia molt més fàcil que fa uns mesos per a aconseguir la pròrroga. Falta per veure com els partits acullen la proposta llançada este diumenge, que suposa actuar en la línia del dut a terme per Itàlia i França, que han aprovat estats d'alarmes molt llargs. Però Cs ja va anunciar el divendres que recolzaria la pròrroga. El PNB també estava per la labor de secundar-ho, ja que Euskadi va ser la primera comunitat que va sol·licitar l'alarma. Després ho va fer també Catalunya, alguna cosa que prefiguraba el recolzament dels diputats de JxCat i ERC.
Amb estos escons, l'executiu tindria assegurada l'extensió temporal, però la Moncloa subratlla la importància que el PP també vote a favor. Tanmateix, cap de les autonomies governades pels conservadors ha sol·licitat l'alarma, a diferència de la resta, i Pablo Casado va ser fa uns mesos molt crític amb esta ferramenta constitucional, votant en contra de les pròrrogues en diverses ocasions, alguna cosa que dificulta que ara se sumix. El Govern, en tot cas, creu que seria capital aconseguir el seu suport, perquè baixaria el soroll polític, en estos moments a nivells altíssims, entorn de la lluita contra la pandèmia. Sánchez, de fet, ha parlat este diumenge amb Casado, però no ha volgut revelar el contingut de la conversa amb el cap de l'oposició, que de moment no aclarix què votarà. "M'agradaria poder comptar amb el seu suport, perquè són mesures que van a facilitar molt la presa de decisions a estos governs. Els partits que es qualifiquen d'estat han de recolzar", ha dit el cap de l'executiu.
Peticions
Peticions en cascadaEn un primer moment, Sánchez volia esperar la conferència de presidents, que se celebraran este dilluns, per a aprovar l’estat d’alarma en el Consell de Ministres ordinari del dimarts. Però la cascada de peticions perquè donara eixe pas, amb Espanya aconseguint el bec de la segona onada i batent rècords diaris de contagis, han fet que decidira avançar la mesura.
El primer territori a demanar l'alarma va ser Euskadi, després que el Tribunal Superior de Justícia del País Basc anul·lara les restriccions socials que havia ordenat el Govern autonòmic. Van seguir Astúries i Extremadura, a les quals es van sumar diverses comunitats també governades pels socialistes, i també Catalunya, que com Euskadi vol que les competències del règim excepcional estiguen delegades en el seu govern, a diferència del que va ocórrer entre març i juny. La reclamació ha sigut atesa, en concedir el decret poders a les autonomies per a confinar de nit, perimetrar tot o part del seu territori i limitar les reunions.
En total, 10 comunitats han demanat l'alarma. Però cap del PP, alguna cosa que pot dificultar la posada en pràctica del nou escenari. Sobretot, a Madrid, un territori que ha fet de la batalla amb Sánchez en les mesures contra el coronavirus la seua bandera, reclamant limitacions més suaus i tardanes de les quals volia el Govern, malgrat liderar durant un temps les taxes de contagi.
En una reunió telemàtica posterior, per a informar amb més detall del contingut del decret aprovat, fonts del Govern van descartar que algun dirigent autonòmic, com Isabel Díaz Ayuso, vaja a desmarcar-se d'estes mesures. "No està passant en el nostre país res diferent de la resta d'Europa. Fa uns dies la cancellera alemanya va arribar a un acord amb les ciutats. Nosaltres tenim quasi el model alemany, en el sentit que no es poden sostraure competències de les comunitats autònomes", van indicar, que també ha incidit que la norma comptarà amb un règim sancionador, que les comunitats també podran graduar. El decret també avala la possibilitat de confinar per zones bàsiques de salut, com ha fet Madrid.
Un termini en estudi
"Il termini no és inamovible", ha assenyalat Sánchez sobre els més de sis mesos de pròrroga. "Si podem superar abans l'emergència plenament, deixarà d'aplicar-se immediatament. Però eixe és el termini que considerem ara com ara necessari sobre la base de la ciència i les recomanacions dels experts, que estimen que eixe és el temps que necessitem fins a començar a superar no només la segona onada actual sinó l'etapa més nociva de la pandèmia", ha continuat el president, que també ha transmés la seua creença, però no seguretat, que l'objectiu es podrà aconseguir "sense recórrer al confinament global, sense paralitzar la vida del país, que és la mesura més costosa des del punt de vista econòmic i social". Segons Illa, la meta és "doblegar la corba i tindre un Nadal el més normalitzada possible".
"Vull demanar al conjunt de la ciutadania el següent -ha conclòs Sánchez-. No hi ha confinament general en este nou estat d'alarma, però com més ens quedem a casa i menys contactes tinguem, més protegits estarem i més protegirem els nostres sers estimats i la salut de tots".
