La vella estació, al costat de la carretera, el traçat de la qual va sortejar-la, ja que inicialment havia de ser demolida. La vegetació silvestre s'ha apoderat de les restes però la seua recognoscible estructura roman fora de perill.
De l'estació no queda més que l'estructura exterior de rajola vista, articulada entorn de deu arcs de mig punt. Dins i sense coberta, creixen fins i tot arbres adults.
Posseeix la indiscutible fotogènia de les ruïnes. I que s'haja salvat de l'enderrocament és miraculós, ja que en 2003 la piqueta ja es disposava a tombar-la per a permetre la construcció d'una carretera projectada exactament per damunt de l'espai que ocupava. Es va salvar, però no es va recuperar. És un esquelet d'allò que va ser. I és, res menys, que la segona estació de trens més antiga d'Espanya, només superada per la del Grau de València, una vegada desaparegudes totes les dels dos primers ferrocarrils nacionals: Barcelona-Mataró i Madrid-Aranjuez, tal com va documentar, en el seu moment, la catedràtica i experta en la matèria Inmaculada Aguilar. Ara, per fi, la vella estació de trens de Xàtiva es dirigeix a la recuperació. És una intervenció de consolidació de restes (90.000 euros) però suposa el primer pas tangible per a rehabilitar-la. La vella estació és testimoni de l'arribada del ferrocarril de Xàtiva, el 20 de desembre de 1854.
Els treballs adjudicats ara conformen la primera fase de rehabilitació de l'antiga estació, amb unes obres que consolidaran i eliminaran els elements afegits (una casa a la dreta, adossada) i restaurar la coberta d'acord amb l'edificació original. Per a això, el projecte es basa en documents gràfics de l'aspecte que tenia originalment. L'obra consistirà en la rehabilitació de la coberta de dos vessants, recolzada en els murs existents. Segons detalla la memòria del projecte, entre altres actuacions, s'executaran cintres metàl·liques i unions soldades, bigues i corretges laminades de fusta. S'instal·larà un tauler format per panells termoacústics. En la coberta, la teulada serà de teula corba antiga. En l'estructura, se sanejaran i es picaran els elements solts i les juntes en mal estat; les rajoles deteriorades se substituiran per unes altres noves. L'actuació inclourà les instal·lacions de pluvials, per a desguassar l'aigua de pluja i reconduir-la a l'exterior, i evitar així que filtre a l'edifici i el deteriore, segons han apuntat.
Per a arribar a aquest punt, ha passat de tot. En 2003, el Govern municipal projectava sobre l'estació un vial de servei per a la zona residencial que s'ha generat al voltant de l'edifici, horta fins a finals dels anys 90. Aquest vial, paral·lel a la via del ferrocarril Xàtiva-Alcoi, passava de ple per l'espai que ocupa l'immoble. L'oposició socialista del moment va iniciar una forta campanya en defensa de l'immoble i del valor històric d'aquest. I el PP va rectificar; va modificar el vial i va deixar aïllada, però fora de perill, l'estació.
En 2008, aquell mateix govern va fer un gran pas en favor de salvaguardar l'estació i la va incloure —amb un pressupost de 700.000 euros— en el Pla Zapatero, el pla del Govern d'Espanya cridat a reactivar l'economia en plena crisi. La idea, que va arribar a conéixer-se amb tota classe de detalls, era situar en l'interior de l'estació el Museu del Ferrocarril de Xàtiva. Però la intervenció envaïa el domini ferroviari. I la lenta burocràcia de Foment va fer que l'assignació caducara. Sense diners per a això, l'obra va quedar relegada anys i anys. El nou govern sorgit de les urnes en 2015 va apostar fort per recuperar-la, però no tant com per a desembossar —fins ara— una situació que semblava irreversible. Veure-la com un museu encara tardarà. Almenys, ja no s'ensorrarà.
