L’any 2006, l’editorial valenciana Pre-Textos va començar a publicar la poeta nord-americana Louise Glück. Manuel Borrás, responsable de l’editorial, contava fa unes setmanes que va arribar a Glück gràcies a un amic novaiorqués que els va posar en contacte amb l’escriptora després que aquesta mostrara el seu interés per un llibre que havia publicat Pre-Textos i que havia vist a casa de Mark Strande, un autor del seu catàleg.

En 2006, Pre-Textos va publicar el seu primer poemari de Glück, El iris salvaje —pel qual va rebre el Premi Pulitzer—, i, després, en vindrien sis més: Ararat, Praderas, Las siete edades, Averno i Vita Nova. L’última obra de Glück en espanyol és Una vida de pueblo. La valenciana és l’editorial que més llibres ha traduït de l’escriptora (set d’onze).

Per això, no és d’estranyar que quan el passat 8 d’octubre l’acadèmia sueca va anunciar que Glück havia guanyat el Premi Nobel de Literatura, els responsables de Pre-Textos —Manuel Borrás, Manolo Ramírez i Silvia Prat—, reberen la notícia com si hagueren obtingut ells el guardó. A més de l’orgull de saber que el seu criteri literari i la seua confiança en una autora pràcticament desconeguda s’havia confirmat amb el més prestigiós dels premis, aquells poemaris que a penes havien rebut ni atenció ni lectors van començar a vendre’s per desenes.

Però l’alegria no ha durat massa. L’agent literari de la nord-americana, Andrew Wylie, ha negociat a esquena de Pre-Textos el contracte per a continuar editant l’obra de Glück i, fins i tot, li hauria exigit destruir tots els exemplars que tinguen emmagatzemats, segons va assegurar ahir l’escriptor Andrés Trapiello en un article d’opinió en El Mundo.  

En una entrevista concedida a la publicació argentina Perfil, Manuel Borrás ha confirmat aquesta informació i reflexiona sobre el futur editorial de l’escriptora estatunidenca. 

«Per desgràcia —assenyala l’editor valencià a Perfil—, la poeta Glück d’ací a poc serà tan poc recordada com abans se la trobava a faltar. M’explique, com s’entén, si no, que no haguérem amortitzat ni una sola de les seues edicions al llarg de catorze anys?»

«Amb tot —afig Borrás—, nosaltres li desitgem tota la sort i preferiríem equivocar-nos en el nostre vaticini. També volem deixar ben clar que aquesta desafecció no ens apartarà gens ni mica de la nostra meta, que és reivindicar tot allò que considerem la millor de les literatures. I ho farem, a més, contemplant sempre l’horitzó ètic al qual ha d’apuntar qualsevol projecte cultural».

La notícia sobre la decisió de Glück d’abandonar Pre-Textos ha provocat diverses reaccions, inclosa la del president de la Generalitat, Ximo Puig, que, en les xarxes socials, va mostrar el seu suport a l’editorial valenciana: «Fa 45 anys que aposten per la qualitat literària. Ells ens van descobrir Louise Glück fa 14 anys. Ells mereixen continuar sent els seus editors ara que és Nobel. És de justícia, i no només poètica».