Els pares acusats de l’assassinat a Godella dels seus dos fills — Amiel, de tres anys i mig, i la seua germana Ixchel, de només sis mesos—, s’enfronten a penes molt dispars, segons l’escrit de conclusions provisionals del Ministeri Fiscal, atés el trastorn mental que pateix la mare dels menuts. Per a Gabriel Salvador C. A., el fiscal sol·licita una pena de 50 anys de presó, 25 per cada delicte d’assassinat amb l’agreujant de parentiu, ja que considera que, a poc a poc, va anar inculcant en la seua parella i mare dels xiquets unes creences misticoreligioses fins que finalment van prendre la decisió d’acabar amb les vides dels seus propis fills, després d’un bany purificador, amb la desbaratada idea de fer-los reviure posteriorment.

Per contra, en el cas de la mare, María G. M., el fiscal hi aprecia un eximent complet d’anomalia psíquica per la qual seria absolta del doble crim i s’ordenaria una mesura d’internament en un centre de tractament mèdic adequat al seu trastorn per un termini màxim de 25 anys. El brutal assassinat dels dos menors va commocionar la societat a mitjan març de 2019, quan la Guàrdia Civil va trobar els seus cadàvers, després d’hores d’angoixant cerca, enterrats en dues fosses pròximes a la casa de camp de Godella en la qual la parella vivia després d’ocupar-la il·legalment dos anys abans. Entre les 22.00 i les 4.00 hores de la matinada del 13 de març, tots dos progenitors van banyar els xiquets en la piscina de la casa amb el propòsit de purificar-los i, posteriorment, els van propinar «multitud de colps violents, principalment en la zona del cap, bé amb un objecte contundent o amb colps forts contra terra», fins a posar fi a les seues vides per sengles traumatismes cranioencefàlics.

Segons el relat de fets de la Fiscalia, els dos acusats van prendre la decisió d’acabar amb la vida dels seus fills i «van actuar de comú acord», moguts per les seues creences en la purificació de les ànimes mitjançant banys d’aigua i la regressió després de la mort. Així mateix, la parella creia que una secta els perseguia i assetjava, que abusava sexualment del seu fill de tres anys i que tenia la intenció de segrestar-los. Fins a tal punt arribava el seu convenciment de la realitat d’aquestes idees que, durant les nits, estaven en vigília per a evitar ser atacats per membres d’aquesta suposada secta, en la qual també creien que hi havia ficats amics i familiars de l’acusada.

Idees que li va ficar al cap

El fiscal remarca en el seu escrit que va ser el mateix Gabriel C. A., que no pateix cap mena de trastorn de la personalitat i és perfectament imputable segons els informes del Departament de Psiquiatria de l’Institut de Medicina Legal de València, el que professava inicialment aquestes creences misticoreligioses, com el renaixement de les ànimes després de la mort del cos, i que, a poc a poc, van ser assumides per la mare dels xiquets, que sí que pateix una malaltia mental, després de la «reiteració constant» de la seua parella en aquestes.

En el moment dels fets, l’acusada patia una esquizofrènia de tipus paranoide, en fase de brot agut, per la qual cosa tenia anul·lades les seues facultats, com ja va avançar en exclusiva Levante-EMV. Per aquest motiu, és considerada inimputable penalment i es demana la seua absolució. Aquestes idees delirants sobre l’existència d’una secta que volia segrestar els seus fills i que l’única manera de protegir-los era matar els seus cossos va ser «potenciada per les creences estranyes del coacusat», segons detallen els forenses en el seu informe psiquiàtric. Tots dos acusats estan en presó provisional des que van ser detinguts.

La versió que sosté el pare és que ell estava dormint i no es va assabentar de res. No obstant això, el seu relat resulta poc creïble per a la Fiscalia, més si es té en compte que habitualment feien vigílies a la nit per si segrestaven els xiquets, que la gossa que dormia amb ells a la casa no lladrara i que la seua dona poguera cometre els dos crims sense que ell l’ajudara o almenys s’adonara de l’absència d’ella i dels menors.

CLAUS

Ofrena al déu Maia

Les anotacions en què figura el nom de la filla i parlen de l’assassinat:

Un dels indicis que incriminen com a responsable el pare són les anotacions que es trobaren en un quadern roig, amb la seua lletra, segons demostren les proves cal·ligràfiques, i en les quals fa referències a la forma en la qual posteriorment moririen els xiquets com una ofrena o invocació a un déu maia. En aquestes, fins i tot, apareix el nom de la filla xicoteta. A més, l’acusat es creia Crist reencarnat i exercia un paper dominant en la relació.


Els serveis socials

L’àvia materna va advertir del perill que corrien els menors amb ells:

Els Serveis Socials van poder previndre la tragèdia. De fet, l’àvia materna ja havia advertit del perill que corrien els xiquets amb els seus pares. Tres dies abans del doble crim, va acudir a la casa amb la intenció d’emportar-se’ls davant del temor que sentia.