La relació “latent” entre la dansa i les arts plàstiques ha pres la galeria 3 de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) per a recuperar una de les principals figures de la dansa contemporània, la de Trisha Brown, i una de les seues obres més significatives, ‘Glacial Decoy’. En l’exposició “Cas d’estudi, Glacial Decoy”, la comissària Teresa Millet ha recuperat la fèrtil col·laboració entre l’artista i fotògraf Robert Rauschenberg i Trisha Brown, artífexs de l’obra escènica que aquests dies també es podrà veure en la mostra gràcies a un projector.

«Aquesta coreografia va ser un punt d’inflexió en la dansa i en la carrera de Brown, ja que, per primera vegada, aquesta classe de dansa va passar a representar-se en un teatre», va explicar ahir Millet, que va presentar la mostra juntament amb la directora de l’IVAM, Nuria Enguita. «Recentment, la dansa ha recuperat el seu espai en alguns museus. La seua relació és una cosa que encara tractem d’entendre, era una cosa que hi era latent i que ara adquireix tot el sentit», va explicar Enguita.

‘Glacial Decoy’ és el títol de la coreografia que la ballarina Trisha Brown va estrenar el 7 de maig de 1979 al Children’s Theatre de Minneapolis. Brown va sol·licitar ajuda a l’artista Robert Rauschenberg per al disseny de l’escenografia, la il·luminació i el vestuari, ja que, segons Trisha Brown, «Bob no operava en el buit, sinó que afectava el procés de desenvolupament, amb mi». La parella artística es va conéixer a l’estudi de Merce Cunningham, amb qui Rauschenberg col·laborava des de la dècada de 1950 a Nova York.

L’aliança creativa de Rauschenberg i Brown va donar com a resultat un concepte de la dansa més lliure, un concepte que observa la dansa en la seua forma més pura i que desafia la comprensió tradicional de la coreografia, atés que elimina molts elements teatrals com les narracions, els vestits elaborats, les escenografies o les tècniques de dansa formals.

‘Glacial Decoy’ era considerat un «concert de dansa», però sense música. «Trisha no volia posar música a algunes de les seues coreografies perquè predominava massa. Volia que el públic es concentrara absolutament en la dansa. Ella considerava que la música era un element narratiu, per això no encaixava amb les seues peces, que eren lliures i abstractes. Intentava despullar-se de qualsevol relat», va explicar la directora de l’IVAM, ja que els moviments i la filosofia de Brown van significar un dels orígens de la dansa contemporània. ‘Glacial Decoy’ es va representar a València. En concret, al Teatre Principal, durant la dècada dels 90.

L’exposició presenta cinc obres de la sèrie ‘Glacial Decoy’ de 1979 de Robert Rauschenberg, que formen part de la col·lecció de l’IVAM des de 1993 i són l’origen del projecte. Així mateix, s’inclouen enregistraments de la coreografia interpretada per la Trisha Brown Dance Company, en les quals es pot veure l’escenografia ideada per Rauschenberg.

La projecció està formada per 620 diapositives que poden veure’s en quatre pantalles. La mostra es completa amb fotografies, revistes i documentació sobre ‘Glacial Decoy’ i la carpeta col·lectiva dedicada a Merce Cunningham en 1974.

La comissària de l’exposició, Teresa Millet, va indicar que de les fotos de Robert Rauschenberg que apareixen en la projecció de l’exposició, nou es troben en les cinc obres de la col·lecció del museu que poden veure’s en la mostra.

L’IVAM ha organitzat dues activitats paral·leles a l’exposició. La primera serà hui a les 19 hores, amb una conferència de Victoria Pérez, investigadora d’arts escèniques i professora de la Universitat de Saragossa. Demà, la comissària de l’exposició conversarà sobre ‘Glacial Decoy’ amb els ballarins Leonardo Santos i Juana Castellblanque.