«Una nit vaig sentir un gos lladrar, vaig eixir fora i vaig sentir plorar una xiqueta de bolquers. Estava en el seient davanter del cotxe, la vaig recollir i vaig córrer cap a dins. Una xiqueta preciosa a la qual Aichetou va cuidar com si fora seua i a la qual li va buscar una merescuda llar». Aquesta és la raó de ser de l’ONG d’Elx Infància de Nad, que ajuda xiquets de Mauritània, concretament a Nouadhibou, una població de la zona oest —al costat de l’Atlàntic—, en la mateixa franja del Sahel que tristament està de moda hui dia per ser un dels punts de partida migratoris més importants d’Àfrica en direcció a Canàries.

Allí se situa el projecte que fa quatre anys va iniciar la il·licitana Rosa Marhuenda, que demana ajuda urgent per a Emeyah, una xiqueta de 5 anys que pateix greus problemes de salut a la cama esquerra, concretament a la zona de la tíbia. Uns problemes que la xiqueta arrossega des del seu primer any de vida, «amb greus malformacions òssies esteses en la part mitjana del seu cartílag fèrtil i moltes seqüeles en els ossos més xicotets. La mare d’aquesta xiqueta ens va proporcionar un informe mèdic, en el qual es confirmava que la solució a aquests problemes consistia a efectuar una cirurgia mitjançant la tècnica d’implantació d’un ilizarov, impossible de fer a Mauritània ni al Senegal per falta d’infraestructures sanitàries», explica Rosa Marhuenda.

Una ONG busca casa a València perquè Emeyah puga operar-se

L’ONG es va posar a la feina. «Vam moure molts fils a Espanya per a poder portar-la i fer-li ací la cirurgia. Una vegada l’ambaixada va emetre els visats necessaris per a ella i la seua mare, que l’havia d’acompanyar, va arribar la pandèmia, el tancament de fronteres i la suspensió de la seua operació. Ara, una vegada s’han représ els vols entre Mauritània i Espanya, ens hem posat en marxa. La clínica del doctor Cavadas ens ha obert les portes per a fer-li la cirurgia de manera gratuïta. I tant la mare com la xiqueta tenen els seus visats corresponents», apunta la responsable de l’ONG.

El problema ara és econòmic. «Cal finançar els bitllets d’avió de les dues, tant d’anada com de tornada, proves PCR de COVID en origen... I, a més, una casa d’acolliment, tan a prop de la clínica com es puga, per a poder fer la rehabilitació corresponent sense llargs desplaçaments durant tres mesos. Encara que, arribat el moment, hem pensat fins i tot tindre-les nosaltres a casa i portar-les, assumint aquests desplaçaments, però ens és impossible finançar els bitllets d’avió. No arribem a més. Som una ONG xicoteta i sense quasi recursos», lamenta.

Visat en vigor ja

«El problema actual és que urgeix portar la xiqueta, perquè ja té un visat en vigor que no podem malgastar. Si poguérem incloure-les en el primer vol que isquera de Mauritània a Espanya, demà mateix s’operaria». «La idea és portar-la al llarg dels 15 primers dies de desembre i operar abans que acabe l’any. Si no és així, tornaríem al principi de tot. I en plena pandèmia és realment complicat aconseguir visats. Tot s’ha paralitzat. Volem donar l’oportunitat a aquesta xiqueta que puga tindre una vida normal, i puga ser independent quan siga adulta», conclou.

Emeyah mostra la greu malformació. L’ONG ha creat una plataforma de micromecenatge per a recollir fons. Migranodearena (https://www.migranodearena.org/reto/viaje-para-emeya)».