L’Ajuntament de Rafelbunyol ha començat aquest matí els treballs per a la retirada del mural ceràmic d’homenatge als “caiguts” situat en la façana de l’església de Sant Antoni de la població. L’actuació del consistori està avalada per dues sentències judicials que habiliten l’Ajuntament per a llevar el símbol franquista i complir la Llei de memòria històrica. El panell inclou el nom de 39 veïns del municipi morts, així com una creu i expressions com “José Antonio Primo de Rivera ¡Presente!” i “caídos por Dios y por España”.

Passades les nou del matí, els operaris han iniciat el muntatge de la bastida i han col·locat una lona per a evitar que els treballs els puguen veure familiars i veïns. Segons ha explicat l’arquitecte de l’empresa, l’actuació es prolongarà durant almenys dues setmanes, ja que han de tindre molta cura en la retirada del mural ceràmic, ja que, després, haurà de ser restaurat per a entregar-lo als familiars que el van pagar en el seu moment.

Per la seua banda, l’alcalde, Fran López, ha assenyalat que “és un dia històric”, en el qual Rafelbunyol “compleix la Llei de memòria històrica”, i que l’actuació es du a terme d’acord amb “dues sentències que li donen la raó a l’Ajuntament per a actuar-hi”. Els familiars, molt afectats, han acatat, “amb resignació i dolor”, que es retire el mural, que entregaran a l’església perquè el custodie quan els el retornen una vegada rehabilitat.

El mural ja cobert per una lona MA. Montesinos

Amb la retirada del panell, el més important que seguia exposat en la via pública de l’Horta, conclou un procés que va començar el juliol de 2016, quan el Ple de Rafelbunyol va aprovar llevar-lo de la façana. En aquell moment, es va acordar que serien professionals els que actuarien sobre el panell «per a evitar que es trencara» i que es posaria a la disposició de l’associació de familiars «perquè el custodiara». En aquest sentit, també es va aprovar que «podria considerar-se el panell ceràmic, en conjunt, bé patrimonial, com a part de la història del municipi», per la qual cosa «hauria de conservar-se íntegrament a fi de crear un espai d’interpretació apropiat, que podria ser supramunicipal, quan s’habilite un lloc per a aquest fi».

No obstant això, els familiars dels morts que apareixen en el mosaic franquista van rebutjar l’acord plenari. Primer, hi van presentar un recurs de reposició, que va ser desestimat. Aleshores, acudiren al jutjat. En primera instància, la justícia va donar la raó a l’Ajuntament, però l’executiu del PSOE va preferir esperar que la sentència fora ferma.

El novembre de 2019, el TSJ ratificava que el panell franquista havia de ser retirat, ja que es tractava d’una «exaltació personal i col·lectiva de la revolta militar i de la guerra civil». En la interlocutòria, el jutge asseverava que «en absolut es qüestiona o es posa en dubte el caràcter significativament moral de totes les persones que s’esmenten en el panell ceràmic, objecte de les actuacions; ni es qüestiona el dolor que segurament va produir i potser encara produeix la seua defunció», ja que «no és aquest el tema que es debat».

Mural franquista de Rafelbunyol

La sentència també incideix en el fet que l’església catòlica ha preferit «no prendre-hi part», una qüestió que s’atribueix a «circumstàncies específiques que podem entendre». Si bé les famílies van demanar que es retiraren només les referències directes al franquisme, com l’exaltació a José Antonio Primo de Rivera, el TSJ conclou que el procés no ha d’«especificar què és el que podia dir el panell», sinó abordar «el que aquest panell ha propagat durant 75 anys i encara hui continua propagant», ja que «actualitza un record preferent i discriminatori en un lloc manifestament públic».

Els familiars van optar per esgotar la via judicial del Suprem i la sentència va esdevindre ferma. Un any després d’aquell pronunciament, l’Ajuntament de Rafelbunyol ha iniciat la retirada del panell, després d’encarregar un informe jurídic per a actuar amb totes les garanties. També va sol·licitar a la Direcció General de Patrimoni un dictamen sobre l’actuació, ja que l’església sobre la qual es va col·locar el panell en el seu moment està catalogada com a bé de rellevància local. El consistori té l’autorització de l’església per a actuar sobre la façana.