L’emancipació de Dani Bello ha sigut d’anada i de tornada. Al març, amb 26 anys, va haver de fer les maletes per a mudar-se a una destinació que coneixia de sobres: la casa dels seus pares. Després de sis anys vivint fora, primer a Castelló i després a Madrid, la pandèmia el va obligar a refer les seues passes i tornar a l’habitació que el va veure créixer. «No m’ha costat especialment, perquè hi venia tots els caps de setmana, però sí que és un pas arrere, perquè ja estava treballant en una productora de cinema», admet.

L’últim balanç de l’Observatori de l’emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya xifra en quasi 9.000 els joves valencians que, com Dani, van tornar a l’habitatge familiar durant el primer semestre de 2020 després d’haver-se llançat a l’aventura d’independitzar-se.

Mentre que, en l’última meitat de 2019, un 19 % de la joventut de la Comunitat Valenciana estava emancipada, el percentatge baixava fins al 17,3 % a la fi del primer semestre de 2020. Això provoca que el nombre de menors de 30 anys independitzats passe dels 132.336 als 123.416 en mig any, amb una pandèmia de coronavirus pel mig.

Quasi 9.000 joves tornen a casa dels seus pares per la pandèmia

El Consell Valencià de la Joventut aprofundeix més en la ferida de la COVID amb seqüeles en la vida econòmica dels qui no han arribat a la trentena: un 38 % ha necessitat ajuda econòmica durant la quarantena i un 22 % ha deixat de ser independent en la seua pròpia manutenció. La seua presidenta, Pilar Blasco, assenyala que la pandèmia «ha agreujat una situació que ja era delicada» i que s’ha donat «una conjunció d’elements» que van des de la precarització de l’ocupació fins al preu dels lloguers.

«Sense treball, no ens n’anem de casa i això té unes repercussions profundes com haver de retardar l’inici del nostre projecte vital i genera molta frustració», indica Blasco. Això, desgrana, «no és només un problema de les persones joves, sinó de tota la societat, agreuja el problema de les pensions, de la natalitat i de la desigualtat».

Quedar-se sense treball

Dani estava a Madrid treballant en una productora de cinema després d’estudiar un màster. La pel·lícula en què formava part de l’equip va acabar a finals de febrer i el van citar a una renovació que arribaria amb un projecte que començaria a l’abril. No obstant això, un virus va parar-ho tot. «No m’anava a quedar a Madrid sense ingressos, era una bogeria, així que vaig tornar a València i em vaig posar a estudiar les oposicions», relata. La taxa d’activitat en joves ha baixat 4,4 punts respecte de l’any passat i preparar-se les oposicions és una eixida més.

Aitana Tejedor va estar independitzada poc més de mig any. El setembre de l’any passat li va dir als seus pares que havia trobat un pis a Benimaclet que anava a compartir amb una amiga. «Jo volia anar-me’n de casa perquè m’abellia», confessa. En aquell moment, treballava com a cuinera en una casa de menjars. El seu projecte d’anar-se’n després de Falles a Menorca a fer la temporada en les cuines d’un hotel va anar-se’n en orris. Com també el seu treball a la casa de menjars.

«La meua mare em va dir: fes les maletes i vine-te’n ací», conta Aitana. «Costa una mica el canvi d’haver estat sola a tornar a estar amb els teus pares, però em porte bé amb ells, no hi ha cap problema», diu, mentrestant, de fons, el seu pare apunta: «això, això, que no senta el contrari». «Ara no tinc diners, estic estudiant anglés i no tinc previst buscar pis perquè tot el que s’ofereix d’hostaleria està mal pagat i voreja l’explotació laboral», lamenta la jove de 21 anys.

Pablo Hernández va tornar a casa dels seus pares, però no a la seua habitació de tota la vida, perquè «en el moment en què vaig anar-me’n, va passar a ser del meu germà». Pablo és tècnic de so i estava treballant a València com a autònom fins que, al març, el va atrapar la pandèmia i «tot es va cancel·lar». Encara així, va aguantar els tres mesos del confinament allí. Però es van acabar els estalvis i li va tocar tornar a casa.

«És un poc un fracàs, perquè tenia treball i m’agradava el que feia, semblava que ja tenia encaminat un projecte, però bo, això és el que hi ha», diu entre el consol i la indignació. Ara treballa instal·lant panells solars, «intentant estalviar per a independitzar-me de nou». «A València o on hi haja treball de la meua especialitat», afig.