L’Associació de Dones Amèlia Jover de Cullera s’ha vist forçada a suspendre algunes activitats després de ser sabotejades per un grup de pirates informàtics que entra a les sessions telemàtiques “eructant, silenciant les ponents i expulsant les assistents”, segons lamenta una de les responsables del col·lectiu, Encarna Bosch Grau. L’entitat ha denunciat davant de la Policia aquests delictes cibernètics i atacs contra drets fonamentals com el dret d’expressió i el dret de reunió.

El passat 25 de novembre, amb motiu del Dia Internacional Contra les Violències Masclistes, s’havia convocat una conferència titulada “Violència de gènere: l’altra pandèmia” i els boicotejadors informàtics van aconseguir paralitzar-la. “Vam ser expulsades més de 50 persones que hi participàvem i la vam haver de repetir el dia 1 de desembre”, concreta Encarna Canet Benavent.

El 25 de novembre sempre ha sigut un dia de reivindicació feminista. Moltes associacions de dones, entitats socials, educatives, culturals i organismes públics i privats organitzen xarrades, jornades, exposicions o mobilitzacions amb aquest motiu. Però, aquest any, a causa de l’alarma sanitària, les dones no han pogut omplir els carrers, les sales i les aules amb els seus laments per a difondre i sensibilitzar la població contra les violències masclistes i el patriarcat. “Hem hagut de reinventar-nos i hem omplit igualment les xarxes amb la reivindicació i la sororitat”, explica l’associació feminista cullerenca.

Però els boicotejadors virtuals ho impedeixen. I el cas de Cullera no és aïllat. “Sabem que a altres associacions de dones els ha passat el mateix i així ho han denunciat. El que pareixia una broma de mal gust s’ha convertit en un atac premeditat que segueix el mateix patró. Per tant, no són fets aïllats, sinó atacs panificats”, subratllen.

El nou entorn digital es presenta com un mitjà idoni per a cometre aquesta classe de delictes, perquè no s’ha de donar la cara, i els boicotejadors, amagats darrere de perfils falsos, creuen que tenen garantit l’anonimat, per la qual cosa insten els poders públics a perseguir aquests fets delictius. “No és la primera vegada que s’usa la violència en línia contra les dones ni serà l’última, tenim molts exemples en forma d’assetjament a dones per les xarxes socials, insults i amenaces contra feministes que s’expressen lliurement, sabotatges de pàgines web per la igualtat o discursos d’odi i tot això s’ha de combatre”, insisteixen.