La Generalitat es planteja comprar l’edifici de les 38 famílies desnonades

L’ajornament judicial de l’ordre de desnonament es va conéixer dilluns i ahir va ser el moment de mirar més enllà a la recerca de solucions. La Generalitat va anunciar que podria comprar aquest edifici en cas que la immobiliària Divarian, propietària de l’immoble, no cedisca els apartaments al lloguer social.

Serà l’Administració autonòmica la que, en cas de comprar-lo, el destine a un arrendament assequible per als inquilins, una operació que haurà de resoldre’s abans del 8 de febrer, quan es procedisca al desnonament. Així ho va anunciar el conseller d’Habitatge, Rubén Martínez Dalmau, que va visitar l’edifici juntament amb l’alcalde de la Pobla de Vallbona, Josep Vicent García. Allí hi havia, a més, els residents i els membres de la PAH que han acompanyat els inquilins durant les dues últimes setmanes.

Un dels portaveus de la plataforma, José Luís González, va recordar que totes aquestes persones tenien un contracte signat amb qui era el propietari de l’immoble, al qual li va ser embargat per a passar a mans d’una entitat bancària que el va vendre a la immobiliària Divarian i que, al seu torn, gestiona Haya Real State. Encara hui queden famílies amb un contracte en vigor o com el de Neli Say, que va véncer a l’agost. Va ser una “estafa” per part del promotor de l’obra, ja que una vegada li va ser embargat, va seguir cobrant les mensualitats als seus inquilins.

És a la immobiliària Divarian a qui la PAH demana ara que cedisca els pisos per a mantindre aquestes famílies en les seues cases amb un lloguer social, encara que la societat “no vol parlar amb nosaltres”, va lamentar José Luis. A més, va denunciar que mentre la Conselleria d’Habitatge i l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona negociaven la paralització del desnonament, Divarian “es dedicava a telefonar 7 i 8 vegades al dia als inquilins per a oferir-los diners perquè abandonaren els pisos”.

Ho van aconseguir amb cinc famílies, que van preferir percebre la quantia econòmica de l’empresa immobiliària (uns 4.000 euros) abans que esperar amb incertesa a veure què passava amb les seues cases. Els inquilins i les inquilines d’altres dos habitatges van rebre ahir la paralització del seu desnonament, a primera hora del matí. Per a aleshores, una desena de furgonetes de la Guàrdia Civil custodiaven l’edifici i la comissió judicial, que esperaven a ser notificats, bé per a procedir al desnonament d’aquestes dues cases o bé per a suspendre’l. Un inquilí va rebre ahir la notificació de paralització del seu desnonament i l’altra família es va assabentar també cap a les 9 del matí que els ajornaven el desnonament només durant un mes (i no dos, com a la resta), ja que la jutgessa considerava que no es troben en situació de vulnerabilitat atés que reben ingressos.

Coordinació institucional

El conseller Dalmau va explicar que aquest cas ha sigut “l’amenaça més important dels últims anys”. Va recalcar, com la PAH, la importància de la coordinació entre institucions, ja que han treballat juntament amb la Pobla de Vallbona. “Hem estat al costat de la gent”, va assenyalar Dalmau.

Juntament amb el conseller, hi van assistir el secretari autonòmic d’Habitatge, César Jiménez, i Purificación Peris, directora general d’Emergència Habitacional. Peris va explicar que es va crear una comissió mixta entre Conselleria, Ajuntament, la PAH i els residents per a negociar amb l’entitat immobiliària el lloguer social dels habitatges o la compra de l’edifici total per part de la Generalitat. S’hi aplicaria, segons els mecanismes previstos, la compra directa, ja que el tanteig o retracte només podria produir-se si Divarian posa a la venda aquests habitatges.

Per la seua banda, l’alcalde, Josep Vicent García, va reafirmar la intenció del consistori que els pisos es destinen a lloguer social: “Sempre hi haurà bancs que voldran defensar els seus interessos, però ací estarem les administracions per a defensar els ciutadans”.