Aquest exemplar ja s’ha acostat en una altra ocasió al pantalà d’un port. A finals de novembre, va fer nit en un pantalà de Gibraltar. Hi va descansar i, quan va clarejar, va reprendre el seu viatge per aigües estranyes. La foca grisa (Halichoerus grypus) habita en l’Atlàntic nord. Aquesta s’ha allunyat moltíssim del seu hàbitat natural. Dijous va arribar al port esportiu d’Altea, on, de nou, es va prendre un respir. Els veterinaris de la Fundació Oceanogràfic la van observar fatigada i, probablement, malalta. La xarxa que té enganxada al coll com si fora una soga li ha causat una lletja ferida. El desplegament per a capturar aquest mamífer marí va ser important. Però una foca en l’aigua és tremendament esmunyedissa i no va haver-hi manera d’atrapar-la. Quan es va veure amb una mica de forces, va eixir del port i es va perdre mar endins. Va ser vista, això sí, nadant en direcció nord (cap a aigües de la Marina Alta). De fet, ahir va traure el cap a la cala de Llebeig, que comparteixen Benitatxell i Teulada-Moraira. Si navegants, pescadors o veïns l’albiren, han de telefonar immediatament al 112. És bàsic també no molestar-la.

Aquests animals solen descansar a les platges. Però aquest exemplar, que ha baixat des de l’Atlàntic, probablement des de les illes britàniques, espentat pels corrents de Portugal, s’ha deixat veure ja en dos ports, el d’Altea i el de Gibraltar, i, abans, en una granja de tonyines de Fuzeta, a l’Algarve. Allí ja es va observar que portava una «corda» (deu de ser una xarxa de pesca) al voltant del coll.

Que s’albire una foca en l’estret de Gibraltar i en les costes andaluses no és extraordinari. Però que remunte fins a Altea (la Marina Baixa) sí que resulta excepcional. Les foques del Mediterrani són les monjo (Monachus monachus) i en aquesta mar estan pràcticament extingides. En 1951, es va produir l’última gran matança en la costa d’Alacant. La presència d’aquesta espècie ha deixat topònims com el de la Cova del Llop Marí, a Xàbia, una cavitat litoral en la qual va habitar un dels últims exemplars de foca monjo.

Atés que aquesta foca grisa ja s’ha deixat veure en dos ports i en una granja de tonyines, no seria desficaciat que parara de nou a descansar en una altra dàrsena. És l’únic lloc on podria ser capturada. Llevar-li la «corda» i curar-li les ferides és bàsic perquè recupere la vitalitat i puga sobreviure, fins i tot en les estranyes aigües del Mediterrani, molts anys.

Això sí, Ecologistes en Acció de la Marina Alta, davant de la presència d’aquest bell animal en aquestes costes, ha advertit que els espais litorals on està prohibit calar xarxes de pesca són molt escassos a la Marina Alta i la Marina Baixa. Hi han localitzat, fins i tot, xarxes «fantasma» (abandonades) i furtives, les quals són una gran amenaça per a corbs de mar emplomallats, tortugues, bots o dofins.