«La meua conclusió, després de veure la gala, és que els que organitzen aquests premis no saben qui era Carles Santos». Dolors Cid, esposa durant anys de l’artista valencià ha arremés contra els premis que atorga la Generalitat i que porten el nom del pianista, compositor, escriptor i performista mort en 2017. Cid Considera que aquests premis —creats en 2018 per a «potenciar els i les artistes i la indústria musical valenciana, contribuir a augmentar els públics i perquè la societat conega els treballs i la tasca impecable que du a terme el sector»—, «no representen la concepció de la música» que tenia Santos. «No crec que estiguen maltractant el seu nom —subratlla—, però crec que no han entés la seua obra».

Psicoanalista de professió, Cid va ser esposa de Santos i, durant anys, va participar en algunes de les accions artístiques i performatives que va fer el músic de Vinaròs en les dècades dels 60 i 70. «Tota la vida hem estat molt junts i, per descomptat, he compartit els seus gustos i disgustos en molts àmbits i també creativament, perquè ell era, sobretot, un creador —afirma—. Per això estic molt afectada pels Premis Carles Santos que organitzen l’Institut Valencià de Cultura i la Generalitat. Em dol molt que haja de portar el seu nom un acte com aquest, que no el representa i amb el qual ell no se sentiria de cap manera en sintonia».

La gala de lliurament de premis de la tercera edició dels premis de la música valenciana va tindre lloc dimecres en un acte celebrat al Teatre Principal d’Alacant. «En la primera edició, ja vaig veure que estaven una mica despistats, que no sabien qui era Carles i, si ho sabien, no havien fet cas dels seus gustos i les seues idees —explicava ahir la seua exesposa a Levante-EMV—. La segona edició ni la vaig veure. Però la d’enguany sí que l’he vista i m’ha fet una ràbia incontenible».

El problema, segons explica, té a veure sobretot amb certs gèneres musicals els artistes dels quals són reconeguts amb el nom del compositor de Vinaròs i, fins i tot, reben com a trofeu una representació del «piano amb orelles» que va crear el mateix Santos.

«Carles tenia les idees molt clares sobre el que feia, era polifacètic, però mai feia mescles, en tot cas podríem parlar de condensacions molt personals i sempre amb una clara línia estètica de nivell molt alt —explica la seua companya—. Sabia molt bé el que li agradava i el que no, i tenia especial aversió —jo diria que era quasi una fixació—, contra el món dels cantautors, dels quals en general no volia ni sentir parlar. Al folklore tampoc li tenia molta devoció, en general, i no estava prop d’altres gèneres que apareixen en el programa dels premis».

Efectivament, els Carles Santos entreguen diversos premis relacionats amb aquestes músiques a les quals, segons Cid, el compositor tenia aversió, com els de cançó d’autor o cançó d’arrel. És més, en la primera edició dels guardons, celebrada a l’any següent de la defunció de Santos, l’IVC li va entregar el Premi d’Honor de la Música Valenciana a Vicent Torrent, fundador d’una de les bandes més importants del folk valencià, Al Tall.

En canvi, i malgrat la naturalesa avantguardista de l’obra de Santos, els premis que porten el seu nom no reconeixen la música experimental o d’avantguarda. «Entenc que és un artista molt difícil si no te’l prens seriosament, que requereix a algú que l’haja treballat a fons —insisteix Dolors Cid—. La meua conclusió és que no l’entenen».

Per això, l’exesposa de Santos demana que es «repensen» els premis que porten el nom del compositor i que «consulten les persones que han seguit i han entés la seua trajectòria». «O, directament, que es retire el seu nom si la línia dels premis ha de continuar sent la mateixa», conclou.