Durant dècades, una llegenda urbana contava que un dels treginats del castell d’Alaquàs podria estar entre les propietats de la família del dictador Franco, a la qual hauria arribat com a regal dels propietaris del palau de l’Horta Sud, amb fortes vinculacions amb el règim. En concret, la hipòtesi es referia al possible treginat de la primera de les sales nobles, perquè és l’única que no en té.
Entre els experts i les expertes que van formar part de l’equip multidisciplinari que va rehabilitar l’emblemàtic monument renaixentista, les opinions sobre l’existència d’aquest treginat estan dividides, l’Ajuntament d’Alaquàs, titular del palau des de 2003, està seguint ara una possible pista que els conduiria fins a Torrelodones, un municipi de Madrid amb el consistori del qual ja ha contactat el Govern local.
Els treginats del castell d’Alaquàs són uns dels més valuosos del patrimoni valencià i conformen, juntament amb la roda de revestiment de rajola que recobreix les sales nobles i altres estades, un unicum a Europa, segons va definir fa anys Jaume Coll, el director del Museu de la Ceràmica González Martí, ubicat al Palau del Marqués de Dos Aigües. En el monument de l’Horta Sud perviuen originals amb motius complexos en cinc sales nobles, a més del que hi ha en el gran rebedor d’entrada al castell, més senzill. Es va perdre el de la galeria del sobreclaustre, que va ser substituït per un de modern durant la restauració entre 2006 i 2007.
No obstant això, la primera de les sales nobles, destinada probablement a albergar l’aixovar de la família García de Aguilar i Pardo de la Casta, tal com han apuntat alguns treballs de Quaderns d’Investigació d’Alaquàs, no té treginat, la qual cosa sempre ha provocat llegendes urbanes. La tesi que deia que havia sigut regalat per la família Lassalla (propietària del monument des dels anys 40 del segle XX fins a l’expropiació per part del consistori en 2003) als Franco era defensada, fins i tot, per l’últim conserge que va tindre la propietat privada en el monument.
Encara que, durant el procés de restauració del monument, l’equip d’arqueologia va apuntar que no era segur que aquest treginat haguera existit, atés que, en els murs, no hi ha les marques de les peces que el sostenen, posteriorment, una tesi doctoral de l’any 2013, realitzada per Francisco Javier Delicado Martínez, planteja una possible venda d’aquest l’any 1918. Segons apunten fonts municipals, l’amo del castell en aquell moment, Vicente Gil Roca, un industrial fuster valencià que l’havia adquirit, probablement per a vendre els seus materials, com va fer amb altres propietats, va vendre una part del treginat al tercer comte de Las Almenas, José María del Palacio, per a construir el que després seria el palau del Canto del Pico, al municipi de Torrelodones. Es desconeix, però, si era el treginat de la sala noble o d’una altra dependència.
El fill del comte va morir en la Guerra Civil espanyola, per la qual cosa el llinatge va quedar sense descendència. Així, doncs, el noble va deixar en herència al dictador Franco el seu palau del Canto del Pico, segons el que ha pogut documentar l’Ajuntament d’Alaquàs. Aquest immoble va passar a formar part de la família Franco i va ser una de les seues residències. I aquest pot ser l’origen de la llegenda urbana que, durant dècades, ha passat de generació a generació a Alaquàs.
En els anys 80 del segle XX, els Franco van vendre el palau de Torrelodones a un grup empresarial, que pretenia explotar-lo com a hotel, una operació que no va acabar de concretar-se, ja que l’immoble es troba en un paratge protegit. Actualment, l’edifici segueix en mans privades i, segons la informació de què disposa l’Ajuntament d’Alaquàs, està en un estat d’alta deterioració, per abandó i per haver patit espolis i incendis.
Amb tot, el Govern local ha contactat amb l’Ajuntament de Torrelodones recentment per a comprovar la situació exacta del palau i els elements que encara hi perviuen, amb l’objectiu de saber si el treginat es troba allí. La finalitat de l’operació seria recuperar-lo, si és que existeix. Cal destacar que el Castell d’Alaquàs és monument nacional des de 1918, una protecció que no només afecta l’edifici sinó també elements com els treginats i els revestiments de rajola, raó per la qual, si l’operació de venda s’haguera realitzat després d’aquella declaració, que va signar el rei Alfons XII el 21 d’abril de 1918, el treginat estaria protegit i seria factible recuperar-lo.
Respecte a la possibilitat que els Franco traslladaren el treginat al Pazo de Meirás, que va passar, fa poc, a ser propietat de l’Estat, encara que no es descarta seguir aquesta pista una vegada es tinga certesa que no està a Torrelodones, fonts municipals han indicat que, després d’analitzar l’inventari, no hi apareix cap element similar.
