L’advocat defensor de María Jesús Moreno, condemnada a 22 anys per l’assassinat del seu marit, l’enginyer novelder Antonio Navarro, ha demanat la nul·litat del procés o, en defecte d’això, l’anul·lació de la sentència per a suavitzar els càrrecs contra la seua defensada —està disposat al fet que siga condemnada per un homicidi, però a menys anys—.

Així ho expressa en el recurs d’apel·lació que va presentar la setmana passada i que es basa, fonamentalment, en tres qüestions: el presumpte judici paral·lel que, segons ell, ha condicionat la decisió del jurat, la falta de motivació —«si més no succinta», arriba a dir— del veredicte i els «excessos» del magistrat en allò que ell entén com una extralimitació a l’hora de «completar» el que ha dit el tribunal popular.

En un extens escrit de 78 folis, centra els seus esforços a convéncer el Tribunal Superior de Justícia de la C. Valenciana, que és qui haurà de resoldre l’apel·lació, que els jurats van decidir el veredicte de culpabilitat perquè no van saber abstraure’s de les notícies publicades abans i durant el judici amb argumentacions de caire condescendent. «Per més que es tinguera tacte en la selecció del jurat, la realitat és aquesta i la sorpresa d’un veredicte per unanimitat (després d’un llarg i complex judici), dictat en tres hores [en realitat en van ser sis], en què es destacaven com a “elements de convicció” les manifestacions de la Policia i el canvi de declaració del Sr. Rodrigo, precisament elements amb els quals martellejaven dia a dia alguns mitjans de comunicació, donen compte, al nostre criteri, de la contaminació, humanament comprensible, patida pels membres del jurat».

No obstant això, per a sustentar la seua tesi, enumera 14 articles de premsa —dotze dels quals són de Levante-EMV— i un programa de televisió, molt anteriors en el temps a la celebració del judici. De fet, no inclou una sola notícia dels dotze dies que va durar la vista oral.

No només estima que aquesta cobertura mediàtica del cas va afectar el jurat, sinó que relaciona algunes de les postulacions del magistrat en la sentència amb aquesta esfera. Així, considera, en un moment determinat, que en la sentència es construeix «una imatge distorsionada» de la seua clienta quan el magistrat recull «la presumpta sang freda en arribar al domicili, l’enviament de missatges al seu marit com a presumpta coartada, el comportament en arribar a casa de la seua mare, l’actitud en declarar, etc.».

I afig: «Es busca ja en aquest moment de la sentència una espècie de culpabilitat pel caràcter o d’autor, tan proscrita en el nostre estat de dret». I sentencia: «Aquesta era una idea més pròpia del judici paral·lel que, com unes altres, apareix ara construint una espècie de reprovació moral basada en presumptes actituds que no es compadeixen amb la prova haguda».

Fins i tot li retrau al jutge que, pel seu angle de visió en el judici i atés que l’acusada portava mascareta, poc podia veure les seues reaccions.

En definitiva, la defensa de Boix demana, en primer terme, la nul·litat del judici per l’afectació d’aquest “judici paral·lel”, la falta de motivació del veredicte, la fallida de la presumpció d’innocència basada en el fet que els elements de convicció del jurat no constitueixen prova —«s’acaba condemnant sense prova», afirma—. Fins i tot denuncia el lletrat l’«excés per part del magistrat president en estructurar nous elements probatoris que no són tals (...) i que comporta un excés en les seues funcions».

En el seu recurs d’apel·lació, però, l’advocat de María Jesús obri altres alternatives a aquesta nul·litat, en el cas que el TSJ no admeta les seues argumentacions.

La seua primera proposta subsidiària és que s’anul·le la condemna imposada a Maje per a deixar fora la traïdoria, ja que considera que la manera de matar, en tot cas, la va triar i la va executar l’autor material, això és, l’altre condemnat, Salvador Rodrigo.

En el cas que el TSJ no aprecie el seu principal argumentari, es mostra disposat a acceptar que siga condemnada per un homicidi dolós, la qual cosa suposaria una rebaixa de la condemna. Rebaixa que augmentaria si triomfen les seues següents alternatives, com que siga condemnada només per un agreujant: o se li aplica la de traïdoria, o la de parentiu, però mai les dues.