Un dels llocs comuns sorgits durant els compassos inicials de la pandèmia va ser aquell que assegurava que el teletreball «havia arribat per a quedar-se». Espanya acumulava un gran desfasament amb molts dels seus veïns europeus en aquesta matèria i semblava que les empreses s’estaven movent per a reduir aquesta distància aprofitant la conjuntura sanitària.
No obstant això, aquesta febre modernitzadora es va anar rebaixant a mesura que es relaxaven les restriccions i no sembla que haja tornat, a pesar de l’impacte de la segona onada i l’amenaça ja de la tercera. Els desplaçaments per a acudir als llocs de treball a la Comunitat Valenciana a penes han caigut un 13 % durant els mesos d’octubre i de novembre respecte als nivells previs a la crisi de la COVID i malgrat l’augment de la incidència del virus. A l’abril, l’enfonsament va fregar el 70 % a l’autonomia.
Desescalada del teletreball
Malgrat les reiterades crides i recomanacions de les autoritats a les empreses perquè potencien aquesta modalitat laboral a distància, les dades de Google sobre la mobilitat dels seus usuaris reflecteixen que les companyies valencianes han optat, la majoria, per desfer el camí que van fer durant l’inici de la crisi sanitària.
El gegant digital analitza diàriament els desplaçaments i els compara amb els valors de referència fixats mitjançant l’anàlisi de la mobilitat entre el 3 de gener i el 6 de febrer de 2020. Amb això es conclou que, a partir de maig, amb l’inici de la desescalada, la tendència va canviar a Espanya i a la Comunitat Valenciana.
Des del 14 de març, amb la declaració de l’estat d’alarma, l’enfonsament dels viatges laborals va ser dràstic. Aquests van caure un 62 % en la segona quinzena d’aquest mes i un 68 % a l’abril, quan es va tancar tota activitat no essencial. En aquesta fase va poder afectar a la magnitud de la reculada la gran quantitat de companyies que es van acollir als ERTO, la qual cosa va provocar que molts empleats simplement deixaren de treballar.
Des d’aleshores, la desescalada de les restriccions sanitàries va anar unida a la desescalada del treball des de casa. El mes de maig, la caiguda d’aquests desplaçaments es va reduir un 45 % a la Comunitat Valenciana i, a l’estiu, el pendent es va pronunciar més. Sempre segons les dades del gegant digital, juny va registrar un 28 % menys de desplaçaments a les empreses; juliol, un 18 %; i agost, un 26 %.
En les xifres estivals de mobilitat laboral coincideixen, d’una banda, el període de vacances i una incidència molt rebaixada del virus a la Comunitat Valenciana, que presentava una de les millors situacions epidemiològiques del país. Però aquestes dades ja no es van corregir quan es va complicar de nou la conjuntura sanitària després del pont del 9 d’Octubre. Més prompte al contrari, es van relaxar encara més.
El mes més negre i més presencial
A l’octubre, el descens va ser només del 14 % respecte als nivells pre-COVID; i, al novembre, el pitjor mes de la pandèmia a la Comunitat Valenciana i que ha deixat més de 100.000 casos i 500 morts, el teletreball ha continuat retrocedint entre el teixit empresarial valencià (-12,9 %). Per províncies, Castelló és la que menys descens presenta (-6 %), al doble de distància d’Alacant (-12 %) i de València (-14 %).
Amb tot, un informe de la consultora de recursos humans Ranstad assegura que les persones que teletreballen a Espanya s’han triplicat en l’últim any, en passar d’1 a 3 milions. En pes relatiu, abans suposaven un 4,8 % i ara un 16,2 % de la població activa. Aquest fenomen també reflecteix una bretxa de gènere, ja que són les dones les que, en major grau, han optat per aquesta modalitat (3 %). Això va portar al fet que fins i tot l’FMI alertara sobre els riscos d’aquesta pràctica per a elles, ja que poden «perpetuar rols de gènere» i convertir-se en una eina de conciliació trampa.
